Plató vs Aristòtil: epistemologia, antropologia i ètica

Epistemologia: discrepàncies entre Plató i Aristòtil

Punt de més discrepància entre el model platònic i aristotèlic (diferències)

• Aristòtil: diu que les idees són una reproducció d'allò que existeix en el nostre món, en què l'essència de les coses no pot estar separada de les coses.
• Plató: existència d'un món sensible (món del canvi i de l'aparença) i d'un món de les idees (intel·lectual, autèntica realitat, món que habiten les idees; és on es produeix l'autèntica essència de les coses). (teoria de la realitat)
• Aristòtil: el coneixement intel·lectual és posterior a la percepció prèvia dels nostres sentits; els conceptes no són independents.
• Plató: descarta el coneixement sensorial com a via vàlida; per a ell, en les idees és on regeix el coneixement (teoria del coneixement).

Teoria del coneixement

Elements clau:

1. Realitat — per poder conèixer és necessari que els objectes existeixin en la realitat.
2. Coneixement sensible — objectes captats pels sentits, coordinats pel sentit comú, a partir dels quals s'obté la imatge.
3. Coneixement intel·lectual — de la imatge es passa a l'enteniment (enteniment pacient: rep la imatge; enteniment agent: extreu allò comú) i aleshores s'obté el concepte que és universal, característica pròpia dels humans.

Antropologia: concepció de l'ànima

Similituds: ambdós afirmen que l'ànima és el principi de la vida i posseeix moviment.

Diferències:

• Aristòtil — vegetativa: pròpia dels vegetals (conservació i nutrició).
• Plató — part concupisible.
• Aristòtil — sensitiva: pròpia dels animals (sentits).
• Plató — part irascible.
• Aristòtil — intel·lectual: pròpia dels humans (coneixement intel·lectual).
• Plató — part racional.
• Aristòtil — ànima s'esgota en la nostra vida, per tant és immortal, no és una font de coneixement i la unió ànima‑cos és essencial.
• Plató — ànima immortal, font de coneixement que es troba en les idees i la unió ànima‑cos és accidentada.

Ètica: el bé suprem i la felicitat

El bé suprem és el que dóna la felicitat. La recerca del bé suprem s'ha d'entendre des d'una vessant racional: l'home serà feliç quan trobi el bé suprem. Per tant, defensa que la vida de l'home és la recerca del coneixement intel·lectual per tal de diferenciar-se de l'animal o del vegetal, i per això només l'home assoleix la felicitat.

Observacions: s'ha mantingut el contingut i l'estructura originals però corregint errors ortogràfics, gramaticals i d'ús de majúscules/minúscules. S'han afegit ressaltats (, ) i llistes per millorar la llegibilitat i l'optimització SEO.