Plató vs. Aristòtil: Poesia, Mímesi i la Ciutat Ideal

Resum de les idees del Llibre X de Plató

La República és un diàleg de Plató on es comença parlant de la imitació (mímesi) i s'acaba expressant la seva teoria de les Idees. La idea principal del Llibre X és donar arguments per expulsar els poetes de la ciutat ideal. Plató considera que no es pot permetre que la poesia imitativa formi part del seu Estat perfecte. Aquest llibre, que és l'últim, reprèn i culmina la crítica a la funció educativa de les arts, ja iniciada als llibres II i III.

Per què Plató expulsa els poetes de la ciutat ideal?

Plató expulsa els poetes perquè considera que la poesia és simple aparença, ens allunya de la veritat i alimenta la part irracional de l'ànima. Per tant, s'enfronta directament a la filosofia, l'única disciplina que ens pot col·locar davant la veritat. Els motius principals són:

• La poesia imitativa no és garantia de veritat, ja que imita el món sensible, que ja és una còpia del món de les Idees.
• Els poetes situen els sentiments i les passions en el lloc que només hauria d'ocupar la raó.

Per què està Plató en contra de la poesia imitativa?

Plató s'oposa a la poesia imitativa perquè la considera una còpia d'una còpia (imitació d'aparences), allunyant-nos del món de les Idees, que és la veritable realitat. Argumenta que apel·la a la part més baixa i irracional de l'ànima, fomentant les passions en lloc de la raó. Aquest fet xoca frontalment amb el discurs filosòfic, que per a Plató és l'únic camí cap a la veritat i el coneixement, motiu pel qual ha de ser exclosa de la seva ciutat ideal.

El concepte de mímesi segons Aristòtil

Per a Aristòtil, la mímesi (imitació) és la base de la seva concepció artística i, a diferència de Plató, la valora de manera positiva. Considera que la finalitat dels artistes és imitar la realitat, ja que els éssers humans som imitatius per naturalesa. Aquesta imitació ens produeix un plaer racional perquè ens ensenya i ens permet aprendre, sent una activitat natural i legítima.
En la seva Poètica, Aristòtil aclareix que la mímesi no consisteix a copiar mecànicament la realitat. La concep com una expressió i representació de caràcters, i es manifesta principalment en dos aspectes:

• Representació de la realitat: L'art imita les accions i la naturalesa humana, allò universal.
• Lliure expressió de l'artista: L'artista no es limita a copiar el que és, sinó que pot representar les coses com podrien o haurien de ser, creant una nova realitat.