L’ànima és principi de vida i de coneixement. Concepció mística i intel·lectualista.
Immortalitat i transmigració.
Immaterial, preexisteix, ha viscut en comunicació directa amb el món de les Idees.
L’ànima és una substància. És de la mateixa realitat que les Idees.
L’ànima té una existència permanent i eterna. Té les característiques de les Idees.
L’ànima immortal i preexistent és la causa de la veritat.
Nietzsche
L'ànima és una ficció, un prejudici de la gramàtica (el jo, el subjecte és un afegit de l’acció).
Concepció materialista.
L'única vida que existeix és aquesta terrenal.
L’ànima és una ficció inventada per aquell tipus d’home “baix” que, incapaç d’acceptar els valors del cos, n'inventa uns que no existeixen i, a sobre, són prioritaris per donar sentit a la vida.
Concepció del Coneixement i la Realitat
Plató
El coneixement versa sobre Idees innates.
Els sentits capten només les aparences, mera opinió.
L’ànima aspira a alliberar-se a través del coneixement del cos, part immaterial. El cos és la presó en la qual viu l’ànima. L’ànima aspira a purificar-se (catarsi) a través del coneixement, deslligar-se de tot allò material i sensible fins arribar a la Idea.
El cos arrossega l’ànima cap al món sensible i això representa un obstacle per a l’aprehensió de les Idees. L’ànima ha de fer un esforç constant al llarg de tota la seva vida per tal d’encaminar-se cap a l’intel·ligible, on trobarà el saber i la virtut.
Les coses són còpies imperfectes de les Idees.
Les Idees són causa de les coses.
Nietzsche
La relació amb el món passa per la intuïció sensible.
El coneixement és una invenció que consisteix en la creació constant de metàfores (les paraules, el llenguatge es posa en el lloc de les coses).
La sensibilitat humana capta l’estímul que ens arriba d’un suposat món extern (incognoscible) i ho interpreta mitjançant metàfores (imatges, paraules i conceptes).
No hi ha cap veritat. Només diferents perspectives que van canviant segons la voluntat de poder de qui l'enuncia.
Les coses del món sensible són el punt de referència des del qual nosaltres comencem el camí cap a la representació.
Concepció del Cos
Plató
El cos és la presó en la qual viu l’ànima.
El cos arrossega l’ànima cap al món sensible i això representa un obstacle per a l’aprehensió de les Idees.
Nietzsche
El cos és l'únic que s’admet com existent i representa el mitjà per posar-nos en contacte amb el món.
La ficció coneguda com a coneixement necessita del cos com el mitjà per posar-se en contacte amb la vida i crear les metàfores.
Objectiu de la Filosofia
Plató
L’objectiu de la filosofia de Plató és la *politeia* i la *paideia* (educació i política).
Hi ha en cada home quelcom de diví que ha preexistit i perdurarà després de la mort i la corrupció del cos. Plató es refereix a l’ànima racional, que té prioritat sobre les altres ànimes: l’ànima irascible i la sensitiva. L’ànima sensitiva ha de ser controlada per l’ànima racional, que coneix el bé en si mateix.
Nietzsche
L’objectiu de la filosofia de Nietzsche consisteix a desmitificar els valors anclats en la cultura occidental. Es pregunta pel valor de la veritat i la veritat del valor.
Cada home viu d’una determinada manera i valora la vida afirmant-la o negant-la. Nietzsche proposa una afirmació valent de la vida i, en coherència, la creació d’uns valors autèntics arrelats a la mateixa.
Crítica a la Metafísica
Nietzsche
Nietzsche critica la ficció dels conceptes propis de la metafísica: substància, causa, identitat.
Defensa un nominalisme radical que no pot pretendre cap coneixement metafísic.
