Pobles preromans de la península Ibèrica: Ibers, Celtes i Celtibers
Pobles Preromans: Ibers, Celtes i Celtibers
Celtes
Els celtes habitaven el centre, oest i nord de la península Ibèrica i presentaven trets culturals indoeuropeus. Van desenvolupar una economia agropecuària, conreaven ordi, llegums i hortalisses. En la ramaderia, tenien importància els cavalls, vaques, bous, cabres i porcs. Treballaven la ceràmica i fabricaven instruments i armes de ferro i bronze. Parlaven un idioma indoeuropeu i no coneixien ni la moneda ni l'escriptura.
Els grups que es dedicaven a l'agricultura eren sedentaris i vivien en poblats anomenats castres, situats en turons, amb un escàs sentit urbanístic i defensats per fossats i sòlides muralles. Les cases estaven construïdes amb murs de pedra i eren de planta circular.
L'explotació minera fou una activitat molt important. Les terres gallegues, riques en estany i or, van afavorir el comerç amb fenicis i cartaginesos.
La societat celta s'organitzava en clans units per vincles familiars, i diversos clans formaven una tribu. Hi havia una certa jerarquització social amb predomini de la casta guerrera.
Celtibers
El contacte entre els celtes i els ibers va originar l'aparició dels celtibers, que ocupaven l'est de la Meseta i el Sistema Ibèric. Practicaven una economia basada en l'agricultura cerealista i la ramaderia. Van desenvolupar el torn de terrissaire, la roda i la moneda, i també van adoptar l'alfabet.
Habitaven en castres d'influència celta i la seva societat estava jerarquitzada, amb la presència d'una aristocràcia guerrera.
Ibers
Els ibers s'assentaven a les costes oriental i meridional, i estaven influïts per les colonitzacions púnica i grega. Habitaven en poblats emmurallats situats en zones fàcils de defensar i a prop de les rutes de comerç. La distribució seguia un pla urbanístic regular, i els habitatges tenien forma rectangular.
Tenien una economia agrícola fonamentada en els cereals, la vinya i l'olivera, i conreaven plantes d'ús tèxtil. Al sud peninsular van explotar les mines i van desenvolupar una important metal·lúrgia, on destacava la fabricació d'armes i l'orfebreria. Altres activitats artesanals eren l'elaboració de ceràmica i teixits. El comerç amb altres pobles era molt important i va propiciar l'encunyació d'una moneda pròpia i el desenvolupament de l'urbanisme i l'escriptura.
L'organització social es basava en la tribu. Hi havia una certa jerarquització en relació amb el poder econòmic i militar, amb una aristocràcia guerrera al capdavant de la qual solien erigir-se formes de poder unipersonal. Les diferents tribus parlaven llengües emparentades entre si.
Les seves creences religioses no són molt conegudes, però se sap que hi havia un ampli panteó de déus i que es practicaven complexos rituals, així com un estès ritu funerari.