Pobles preromans
Els pobles preromans:
Els fenicis van iniciar els seus viatges per la Mediterrània entorn de l'any 1000 aC i van ser els primers en arribar a la costa de la península a mitjan segle IX aC. La majoria de les seves colonies eren petites factories, situades en tossals propers a la costa, que tenien com activitat més destacada el comerç. Les seves principals aportacions a les cultures indígenes van ser la generalització del ferro, la creació de factories per a salar i conservar el peix, la construcció de salines i noves tècniques per utilitzar la ceràmica. Una de les aportacions més importants va ser la introducció de l'escriptura alfabètica. La seva ciutat més important podem dir que va ser Cartago.
Els ibers:
Es coneix per aquest nom els primers pobles històrics que a partir del segle V aC habitaven la costa del Mediterrani, des del nord de Catalunya fins a la desembocadura del Guadalquivir. La formació de la cultura ibèrica es pot interpretar com a consequència de la influència que els pobles colonials van exercir sobre la població indígena. Aquest procés d'aculturació es va posar de manifest en la llengua, el ritual funerari i les manifestacions artístiques. Els pobles ibèrics estaven en llocs elevats i els restes que queden actualment són de necròpolis o santuaris. La importància del comerç va dur a la creació d'una moneda pròpia. Cal destacar el seu domini de la tecnologia del ferro i la seva societat estava molt estratificada. A més, eren molt importants les relacions de caràcter personal i la seva forma política era la monarquia.
Els indoeuropeus:
Durant el primer mil·lenni aC, coincidint amb l'arribada dels fenicis i dels grecs, van començar a entrar per la costa peninsular diferents pobles indoeuropeus, del grup lingüístic cèltic procedents del centre d'Europa. Encara que eren grups de procedència diferent tenien en comú l'enterrament en camps d'urnes. Aquests pobles coneixien la metal·lúrgia del ferro i eren agricultors. Els cèltics vivien en poblats i zones altes. La base de la seva economia era la ramaderia de llana i la bovina. L'organització social es basava en tribus que s'agrupaven en clans, aquestes eren governades per una aristocràcia guerrera. Finalment es dedicaven a la pesca i tenien un gran domini a l'hora de fer armes.