Poemes postsimbolistes catalans: Espriu, Oliver, Leveroni i Ferrater

Resum

El document recull quatre poemes catalans de l'època postsimbolista i realisme històric: Assaig de càntic en el temple d'Espriu, Corrandes d'exili de Pere Quart, No em preguntis, amor, per què t'estimo de Rosa Leveroni i Cambra de la tardor de Gabriel Ferrater. Analitza el seu tema, el poemari, el moviment i les figures retòriques, centrant-se en l'exili, la incomprensibilitat de l'amor, el pas del temps i la fugacitat de la vida.

Punts clau

Assaig de càntic en el temple (Espriu, El caminant i el mur, 1954) tracta l'exili interior i la repressió franquista, i utilitza Sirena com a Arenys llegit al revés.
Corrandes d'exili (Pere Quart, Saló de tardor, 1947) expressa l'enyorança de la terra perduda arran de la Guerra Civil i de l'exili.
No em preguntis, amor, per què t'estimo (Rosa Leveroni, Presència i record, 1952) reflecteix la incomprensibilitat de l'amor, que no obeeix a raons, amb un poema d'una sola estrofa de setze versos.
Cambra de la tardor (Gabriel Ferrater, Da nuces pueris, 1960) és un poema de 23 versos blancs sobre el pas del temps i la fugacitat de la vida.
Cambra de la tardor usa la sinestèsia 'color d'olor poma', la paronomàsia 'color/olor' i el paral·lelisme amb la repetició de 'fulles' i 'petons'.
La persiana amb 37 forats de Cambra de la tardor representa els anys del protagonista i la frontera entre el món exterior i l'interior.

Posa't a prova

Assaig de càntic en el temple

Assaig de càntic en el temple//Autor: Salvador Espriu.Poemari: El caminant i el mur (1954).Moviment: Postsimbolista.Tema: Tracta sobre l’exili interior de tota la gent que es va quedar al país i va viure durant molt temps la repressió franquista. També tracta el desig de canviar la cultura del seu poble. .Altres: Té la funció de queixa d’un sistema que no fa feliç al protagonista. La forma d’Espanya li recorda a la pell de brau. Utilitza la poesia com a mitjà d’expressió. Obsessiva meditació sobre la mort, i sobre la destrucció del seu món, quan apareix mitificat amb el nom de Sirena, és a dir, Arenys llegit al revés, Arenys de Mar.

Corrandes d’exili

Corrandes d’exili//Autor: Joan Oliver, el seu pseudònim és Pere Quart.Poemari: Saló de tardor (1947).Moviment: Postsimbolista.Tema: Enyorança de la terra perduda degut a l’exili. L’exili és com a conseqüència d’una cruel guerra civil i ens explica la dura experiència de creuar la frontera de Catalunya..Altres: Proper a la poesia de circumstàncies, perquè està estretament lligat al moment que l’autor ha d’abandonar el país camí de l’exili a la fi de la Guerra Civil, sense saber si podrà tornar mai. Llenguatge planer perquè vol que s’entengui el missatge al màxim. Una paraula només esdrúixola PATRIA.

No em preguntis, amor, per què t’estimo:

No em preguntis, amor, per què t’estimo://Autor: Rosa Leveroni.Poemari: Presència i record (1952).Moviment: Postsimbolista.Tema: Incomprensibilitat de l’amor inefable perquè l’amor no obeeix a raons. No se sap perquè s’estima. No tot es explicable..Anàlisis extern: Una sola estrofa de setze versos decasíl·labs i d’art major, exceptuant l’últim vers què és hexasíl·lab i d’art menor. Els versos no tenen rima regular, són versos blancs..Figures retòriques: Interrogació retòrica: vers 2-10. Personificació: vers 5. Polisíndeton: vers 9. Encavallament: present en tot el poema. Anàfora: vers 1 i 11. Hipèrbaton: vers 3. Antítesi: vers 15i 16.Altres: Poesia medieval, tradicional. Màxim exponent i punt de referència Carles Riba. Recorda a Ausiàs March.

Cambra de la tardor

Cambra de la tardor//Autor: Gabriel Ferrater.Poemari: Da nuces pueris (1960).Moviment: Realisme històric.Tema: Tempus fugit (Pas del temps). Fugacitat de la vida. Explica el pas del temps des de que va néixer fins que mori.Anàlisi extern: 23 versos blancs i que no formen cap estrofa. Versos decasíl·labs sense rima. Figures retòriques: Sinestèsia: Confon els sentits “color d’olor poma”. Paronomàsia: Canvia una lletra “color” i “olor”. “Pena de pera”. Paral·lelisme: Repetició d’una o varies paraules “fulles” “petons”.Anàlisi intern: Ell narra una història d’amor, fugaç i intensa d’una parella en una cambra on van mantenir una relació, que mai es tornarà a repetir. Comença introduït per una persiana, que representa una frontera que separa el món exterior del món interior. Aquesta persiana te 37 forats , que representa els anys que ell tenia, que deixen entreveure l’horitzó. La cambra és la manera de recordar aquest amor. Els elements de la tardo pretenen transmetre la tristesa dels amants.Altres: El títol ens diu l’espai i l’època de l’any.

Preguntes freqüents

Quin és el tema de Corrandes d'exili de Pere Quart?

El poema tracta l'enyorança de la terra perduda a causa de l'exili després de la Guerra Civil. Explica la dura experiència de creuar la frontera de Catalunya.

Què representa la persiana a Cambra de la tardor?

La persiana representa una frontera que separa el món exterior del món interior. Té 37 forats, que simbolitzen els anys que tenia el protagonista.

Quin és el tema de No em preguntis, amor, per què t'estimo?

El poema tracta la incomprensibilitat de l'amor, que no obeeix a raons. No tot és explicable i no se sap per què s'estima.