Poesia amorosa medieval: Jordi de Sant Jordi i renovació

Jordi de Sant Jordi, poeta trobadoresc del segle XV

Jordi de Sant Jordi, el poeta de tradició trobadoresca més important del segle XV, va conrear la poesia amorosa amb elegància. Les seves cançons de comiat i d'enamorament destaquen per la seva sensibilitat i melancolia.

Moviments renovadors de la lírica

En l'època hi ha una clara renovació de la lírica que incorpora corrents com l'Humanisme i les innovacions de la poesia italiana.

Humanisme

L'Humanisme és un moviment intel·lectual que connecta amb la tradició grecollatina i que pren l'home com a mesura de totes les coses.

Dolce Stil Novo i els grans poetes italians

Dolce Stil Novo i poetes com Dante Alighieri marquen una renovació de la poesia amorosa italiana. Aquest estil està representat per diversos autors italians que introdueixen noves formes i sensibilitats.

Característiques del Dolce Stil Novo

• Esperit innovador
• Temàtiques noves
• Tractaments originals
• Formes innovadores

Aquesta renovació representa un trencament i una superació de la tradició trobadoresca que es manifesta sobretot en l'àmbit de la poesia amorosa: la poesia del Dolce Stil Novo surt del món feudal.

L'entorn no és el castell; el poeta ja no és un vassall. Hi ha una modificació de la noblesa: ara la noblesa s'obté per l'esforç i el mèrit propi.

Hi ha també un abandonament de la llengua occitana: molts poetes escriuen en italià o en llatí.

Obres i autors italians rellevants

Vita Nova: Dante Alighieri, obra més significativa, conté una sèrie de poemes dedicats a la Beatrice, la seva dona ideal.

La Divina Comèdia: probablement l'obra més important de la literatura italiana.

Francesco Petrarca i el Canzoniere

Francesco Petrarca: l'obra Canzoniere (o Rerum Vulgarium Fragmenta) conté poemes dedicats a Laura, una dona real capaç de desvetllar-li la passió amorosa. El tema de l'obra és l'amor impossible.

La versificació del sonet italià (endecasíl·labs amb les particularitats pròpies de la mètrica italiana) i l'ús d'una llengua senzilla i expressiva van contribuir a fer del model petrarquista un referent poètic important per al Renaixement europeu.

Ausiàs March: porta de la innovació en català

Ausiàs March, figura clau de la innovació, és un dels poetes més importants de la literatura catalana i crea una lírica nova. El seu concepte de poesia està lligat al pensament: la poesia serveix per pensar, reflexionar i filosofar. Sovint se'l considera el poeta-filòsof.

La matèria poètica de March és constant: l'amor és el protagonista dels seus poemes. Utilitza la poesia per confessar la seva intimitat; és una poesia del jo. La dona apareix com a companya i objecte d'interès; l'interès se centra en el gest i l'enteniment: l'aparença física no té cabuda en els seus poemes.

La llengua i els temes d'Ausiàs March

Ausiàs March té la necessitat d'utilitzar el català com a llengua poètica per explicar la seva realitat personal; necessita una expressió més directa i sincera. L'amor és el tema predominant en la seva poesia: timidesa, plaer, aquestes coses apareixen de forma reiterada en els seus poemes.

Hi ha una dualitat de la persona: el cos, finit i imperfecte, i l'ànima, infinita i perfecta. Això genera un conflicte personal: amor sensual, desig, passió, atracció... i també amor intel·lectual.

Resum final

• Jordi de Sant Jordi: continuador de la tradició trobadoresca amb sensibilitat i melancolia.
• Dolce Stil Novo i autors com Dante i Petrarca: introducció d'innovacions formals i temàtiques en la poesia amorosa.
• Ausiàs March: renovació de la lírica catalana, ús del català com a llengua poètica i poesia centrada en el jo i en la reflexió.