Poesia Barroca Espanyola: Garcilaso, Fray Luis i Góngora

Poesia renaixentista i barroca espanyola

Garcilaso de la Vega: 38 sonets, 4 cançons, 2 elegies i 3 egloges. El poeta utilitza personatges de la mitologia. Usa un matís d'expressió amorosa: el dolor per l'absència de l'amada, la voluntat de retrobament i el sofriment de la felicitat perduda. Explica el procés de l'enamorament i la naturalesa de l'amor. El dolor per la mort de l'amada, el desig de retrobament en un més enllà. Fonts: literatura grecollatina, novel·la pastoril i l'égloga dramatitzada.

L'Égloga I es divideix en dues parts: en la primera, el pastor Salicio, rebutjat per Galatea, expressa el seu dolor en 12 estrofes. En la segona, Nemoroso lamenta la mort de la seva amada Elisa. L'Égloga II està escrita en tercets encadenats, estàncies i endecasíl·labs. Reapareixen Salicio i Nemoroso, i se'ls uneix Albanio, qui expressa la passió eròtica amb calma.

Fernando de Herrera: primer text de crítica literària, destaca la lírica amorosa. Iniciador del manierisme, estil ornamental, abundants recursos estilístics i un lèxic refinat i inusual. S'aparta de l'ideal de naturalitat de Garcilaso.

Fray Luis de León

Exemple de l'humanisme cristià, que concilia l'admiració pels clàssics grecollatins amb la religiositat i un profund coneixement dels textos bíblics.

Les Odes

Són 23 odes escrites en lires. Odes d'intenció moral: desig d'apartar-se del món i evitar les passions per trobar-se amb un mateix. Odes religioses: unió amb la divinitat. Estil auster, pocs projectes significatius (mar, càrcel, reprimir el món), ús de l'encavalcament i de l'hipèrbaton.

Influències filosòfiques

• Estoïcisme: propugna la imperturbabilitat i evita les passions.
• Pitagorisme: el cos com a càrcel de l'ànima.
• Neoplatonisme: voluntat de remuntar-se des del món sensible, rebutjant l'engany; no es reconeix al mirar-se en una font.

Égloga III: les nimfes del Tajo teixeixen 4 tapissos amb altres històries d'amors i desgràcies.

20. La lírica i la prosa barroques

1. Luis de Góngora

Cerví i Lope de Vega. Sonets: reelaboren motius de la tradició petrarquista o adverteixen sobre els perills de l'amor. Lletrilles: composició burlesca, forma per estrib d'inspiració popular i estrofes amb versos octosíl·labs. Romanços: elements burlescos (deixem en pau l'amor tirà). Fábula de Polifemo y Galatea: 63 octaves reals, Acis. Soledades: escrites en sílves, un errant rebutjat per la seva dona es retira al camp, enaltint la vida en el camp i la vida urbana.

Culteranisme

Culteranisme de Góngora: recerca de la bellesa i evasió de la realitat. Construeix un món de bellesa verbal i sensorial com a refugi del món miserable, amb un lèxic exquisit i acolorit. Extrema dificultat en l'expressió: cultisme, hipèrbatons, exageracions o metàfores. Així, poesia minoritària que provoca gaudi intel·lectual. No expressa sentiments.