Poesia catalana contemporània: Estellés, Espriu i Martí i Pol

Resum

Aquest document repassa la poesia catalana contemporània a través de tres poetes clau: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol. Hi trobaràs els temes, el to i les etapes de cada autor, així com la influència de Foix, Brossa i Carner sobre els joves poetes actuals.

Punts clau

La poesia actual és variada i experimenta amb el llenguatge; és hermètica, formalista i té ressonàncies avantguardistes.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és un cronista de la realitat; a Mural del País Valencià (a partir de 1975) domina l'alegria i l'orgull de ser valencià.
Salvador Espriu (1913-1985) té una poesia densa i hermètica, plena de símbols, amb temes com la mort, la llengua i el país, i un to pessimista atenuat per la ironia.
Miquel Martí i Pol (1929-2003) presenta en els anys 50 una crisi religiosa i existencial i, com a poeta de compromís social, obres com El poble i La fàbrica.
Després de la malaltia, Martí i Pol adopta una orientació més intimista i simbòlica; la seua obra va tenir gran difusió gràcies a la col·laboració amb Lluís Llach.

Posa't a prova

6 i 9. Poesia actual

Els joves poetes formen una gran varietat de tendències i estils que tenen en comú un afany d'experimentar amb el llenguatge. La poesia no és només comunicació. Altres poetes que hi han influït són Josep Vicenç Foix, Joan Brossa i Josep Carner. La poesia és hermètica, formalista i amb ressonàncies avantguardistes.

7. Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Va treballar de periodista a Las Provincias, d'on va ser expulsat el 1978, després de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La seua obra va tindre gran difusió als anys 70, dècada en què publica l'obra completa. Durant els anys 50 publica Ciutat a cau d'orella, L'amant de tota la vida... En aquestes obres és present la misèria de la postguerra, la sensació d'angoixa i l'opressió política i moral.

El poeta se'ns mostra com un cronista de la realitat que viu amb els altres. Aquesta orientació està present, per exemple, a Llibre de meravelles (1971). A partir de 1975 redacta la seua obra Mural del País Valencià, on domina l'alegria i l'orgull de ser valencià.

8. Salvador Espriu (1913-1985)

Estudià Dret, Història Antiga i llengües clàssiques. Fins als anys seixanta, la seua obra no adquirí difusió, només en cercles reduïts. La poesia d'Espriu és densa i hermètica, plena de símbols de procedència diversa. Algunes característiques són:

Temes recurrents: la mort d'éssers estimats, de la llengua i del país, per al qual demana respecte i tolerància.
Tò: predomina el pessimisme que, de vegades, es veu atenuat per la ironia i la sàtira.
Recreació mitològica: és un recurs per a satiritzar, denunciar i moralitzar.
Simbolisme: la mitologia ofereix molts símbols; d'altres són producte d'expressions repetides constantment i posades en relació amb algun significat o amb la llengua.

10. Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Durant els anys 50 publica Paraules al vent (1954) i Quinze poemes (1957), llibres on trobem una crisi religiosa i existencial que troba en les relacions humanes l'eixida del seu "laberint" angoixós. Com a poesia de compromís social tenim El poble, La fàbrica...

En la dècada dels 70, una esclerosi múltiple l'incapacita per al treball. La seua poesia pren una orientació més intimista i simbòlica. Altra obra més recent és Andorra, per exemple. La seua obra, senzilla i fresca, ha tingut gran difusió gràcies a la col·laboració amb Lluís Llach.

Preguntes freqüents

Quins temes recurrents apareixen en la poesia de Salvador Espriu?

Els temes recurrents són la mort d'éssers estimats, la mort de la llengua i del país, per al qual demana respecte i tolerància. El to predominant és el pessimisme, de vegades atenuat per la ironia i la sàtira.

Per què l'obra de Miquel Martí i Pol va tenir gran difusió?

La seua obra, senzilla i fresca, va tenir gran difusió gràcies a la col·laboració amb Lluís Llach.