La Poesia Catalana del Segle XV: De Turmeda a Ausiàs March
Anselm Turmeda: De la Fe Cristiana a l'Islam
Anselm Turmeda va ser religiós durant tota la vida, però posteriorment es va convertir a l'islam i va passar a criticar el cristianisme. Va escriure la Tuhfa, una obra que defensa la superioritat de la religió islàmica sobre la cristiana.
Altres figures destacades de l'època inclouen Francesc d’Eiximenis (conegut pels seus sermons), Vicent Ferrer i Arnau de Vilanova.
Jordi de Sant Jordi: Innovació en la Poesia Trobadoresca
El niu cultural de l'època era València. Jordi de Sant Jordi (segle XV) era una figura provinent de la Cort, amb accés a una cultura refinada. Va introduir petites innovacions en la poesia trobadoresca, tot i que el veritable trencador seria Ausiàs March més endavant.
Canvis en la Poesia de Jordi de Sant Jordi
- Catalanització del llenguatge.
- Focus en el 'jo' (intimista), deixant de banda la temàtica de la dona.
- Canvi en la mètrica (6+4) i la versificació.
Ausiàs March: La Revolució de la Poesia Catalana
Ausiàs March va representar un gran canvi en la poesia catalana del segle XV. Era conscient que deixava de banda la poesia trobadoresca, justificant-ho per l'evolució de la societat i el declivi del feudalisme. March va començar a innovar perquè la societat ho demanava. El valor moral va començar a tenir més importància, i el teocentrisme va ser gradualment deixat de banda.
Estructura i Temàtica dels Cants d'Ausiàs March
La seva poesia presenta una estructura fixa: cinc cobles de vuit versos decasíl·labs cesurats a la quarta síl·laba (4+6), seguides d'una tornada de cinc versos, el primer dels quals comença amb un senyal.
Els Senyals en l'Obra de March
Els senyals, que amb el temps va anar abandonant, inclouen:
- Llir entre cards
- Plena de seny (valora la dama pel seu seny i no només pel seu físic)
- Oh foll amor
- Amor, amor
March no necessitava joglar, ja que escrivia a la seva pròpia dona. Va dedicar cants d'amor a les seves esposes i també planys per la seva mort. Es va casar dues vegades, però ambdues dones van morir sense descendència.
Ausiàs March trenca completament amb l'intimisme (parlar del 'jo'), expressant els seus propis sentiments en lloc de centrar-se en la dama. Valora la dona per la seva raó i no només pel seu físic.
La Recerca de l'Amor Pur i la Desolació
Va llegir àmpliament Sant Tomàs d'Aquino i va seguir la teoria escolàstica de l'amor. Això el va portar a buscar un amor pur, veritable, no sexual i espiritual (basat en la raó, l'enteniment i el seny).
Malgrat la seva recerca, Ausiàs no va trobar aquest amor i va caure en un estat de desolació, ja que només trobava dones que li podien oferir un amor 'foll', que no el satisfeia. Va intentar de nou trobar l'amor pur, però sense èxit. Això el va portar a considerar la mort, fins que va arribar a la conclusió: «Val més patir per amor que morir per amor».
Utilitza la metàfora de la vida quotidiana per transmetre el seu dolor: una mare que té un fill que plora constantment i el mata. Aquesta acció li proporciona una satisfacció momentània perquè el plor cessa, però la caiguda posterior és encara més dura.