Poesia Catalana de Postguerra: Simbolisme i Realisme
Poesia Catalana de Postguerra
El Simbolisme i el Realisme
Introducció
La literatura clandestina de la postguerra va ser un període de repressió i resistència. Carles Riba, un dels principals promotors de la poesia simbolista, organitzava trobades literàries a casa seva i guiava els poetes d'aquest moviment. La seva mort va marcar la fi del simbolisme. A la dècada dels 50, sorgeix la poesia realista, amb poetes que van irrompre al panorama literari, plens d'individualitats.
Poesia Simbolista
Aquest moviment tendeix a l'aïllament i al trencament amb el món real. L'eina principal és la paraula, a la qual li donaven un valor absolut, anomenada símbol. Es caracteritza per l'ús especial de la metàfora, així com per l'experimentació i l'exploració de significats.
Carles Riba (Poeta, narrador, traductor i crític literari)
- Va realitzar la traducció al català de molts grans autors clàssics, com l'Odissea.
- Estances, obra que reflecteix el seu viatge a Alemanya.
- Defensor de les idees noucentistes (educar el poble).
- Caracteritzat per la introspecció i la plasmació de les seves pròpies experiències.
- Les Elegies de Bierville, la seva obra més important, narra un episodi traumàtic i plasma el seu exili.
Màrius Torres
- Va escriure la major part de la seva poesia al sanatori de Puigdolena.
- La seva obra, Poesies, va ser publicada pòstumament a Mèxic.
- Expressa el seu drama personal, marcat per l'amenaça de la mort.
- Temes recurrents: l'amor, la família, la reflexió sobre Déu i l'existència humana.
- Conreà el sonet (organitzat en 4 estrofes: 2 quartets i 2 tercets), amb un llenguatge refinat i musical.
- El tema de l'ànima, entre la vida i la mort, demana una tranquil·litat d'esperit davant la desesperació i la resignació.
Salvador Espriu (Poeta i dramaturg)
- Marcat per l'experiència de la guerra i la mort.
- El seu objectiu era crear un corpus unitari, compost de parts més petites, combinant tècniques i formes literàries com l'elogi i la sàtira.
- Obres destacades: Cementiri de Sinera (infantesa/joventut) i La Pell de Brau (llibertat/pau dels pobles ibèrics).
- Sinera és un anagrama del nom d'Arenys, i Pell de Brau o Sepharad és el nom hebreu de la península Ibèrica.
Poesia Realista
- Vol connectar amb la col·lectivitat, no es representa a si mateix.
- La col·lectivitat és un públic més ampli que no pas un grup d'intel·lectuals (el poble considerat en conjunt).
- Defensa l'ús del vers lliure i s'expressa en la llengua del poble (llengua viva i col·loquial, sense floridures, metàfores ni abstraccions).
Vicent Andrés Estellés (Poeta i periodista)
- Defensor de la llengua catalana.
- Temes recurrents: l'amor i el sexe.
- A l'obra Pare, el seu pare intuïa el que feia, sense entendre-ho, però ho mirava amb orgull, sabent que el seu esforç havia donat fruits.