La Poesia Catalana de Postguerra: Tendències i l'Obra de Vicent Andrés Estellés

La Poesia Catalana de Postguerra: Tendències i Autors

La Guerra Civil suposà un trencament amb els esforços per dignificar la llengua i la literatura i posar-se a l'alça d'Europa; els moviments d'avantguarda en foren exclosos. A principis dels anys 40 es publiquen dos poemaris essencials: Nabí de Josep Carner i Elegies de Bierville de Carles Riba. La poesia es va convertir en el gènere literari dominant.

Un Trencament i Noves Direccions Poètiques

Després de la Guerra Civil, la poesia catalana va prendre diverses direccions:

• Poesia de Preguerra i Formalisme: Primer, aparegué una poesia que enllaçava amb la tradició de preguerra, allunyada de la realitat, on dominava un formalisme preciosista. La temàtica era amorosa, paisatgística o religiosa, i evolucionà en la tradició simbolista. En la segona part dels anys 40, s'editaren poemes com Cementiri de Sinera de Salvador Espriu.
• Iniciatives Avantguardistes: En segon lloc, una poesia amb iniciatives avantguardistes dels anys 20 i 30. Va sorgir la pràctica experimental avantguardista, amb autors com Josep Palau i Fabre i Joan Brossa.
• Realisme Històric i Social: En tercer lloc, una poesia realista, lligada al moment històric. Noves propostes, com els inicis neorealistes d'Estellés amb Ciutat a cau d'orella. Pere Quart evolucionà des d'una poesia amarga i crítica cap a un realisme irònic, com a Vacances pagades.

Joan Brossa, introductor de la poesia visual i avantguardista, en la postguerra adoptà el surrealisme. Després, escrigué poemes prosaics breus, plens d'humor. La seva obra, a partir dels anys 70, influí en les noves generacions de poetes. El 1959, el Premi Ausiàs March de poesia a Gandia el guanyà el llibre Vacances pagades de Pere Quart, il·lustrant un canvi de proposta poètica. Apareix la Nova Cançó i a la nova orientació s'afegia la pervivència de les opcions anteriors. La generació dels 70 aporta renovació i diversificació. Poetes joves s'inclinen per l'evolució cap a noves formes.

Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Llegat

L'Autor: Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir a València el 1993. A inicis dels anys 70, amb la publicació de la seva obra completa, la poesia d'Estellés comença a ser coneguda i valorada, i l'autor es converteix en una figura emblemàtica de la nostra cultura.

L'Obra d'Estellés: Crònica de Realitats Humanes

Als anys 70 s'inicia una eclosió dels seus llibres: Llibre de meravelles, L'inventari Clement, La clau que obri tots els panys, L'Hotel París, Hamburg, i comença a editar la seva Obra completa. És un poeta afectat per la postguerra i per això escriu impulsivament. Els seus versos són una crònica dels seus temps. Escriu una poesia de realitats, on tenen gran pes la fam, el sexe, la por... Volia parlar de l'ésser humà en la seva totalitat, li calia una poesia impura. Unes vegades utilitza la tradició culta i altres recorre als aires populars. Pot ser líric com narratiu, prosaic i irònic; pot fer ús del poema en prosa o del monòleg dramàtic, com de les tonalitats de la cançó. Manipula tots els recursos que li aporta la tradició, però s'expressa sempre en llenguatge col·loquial dels valencians.

Eixos Temàtics de la Poesia d'Estellés

Els eixos temàtics sobre els quals gira la seva poesia són:

• La quotidianitat: S'interfereix en els altres, en què plasma instants feliços, primaris de vegades, el dolor, la fam, la misèria, la mort, en una època de mancances i frustració.
• La mort: Es tracta d'una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.
• L'amor: Amb sentiment, erotisme i sexe en un període de repressió.
• La poesia de caire patriòtic: Amb què es compromet amb la realitat del poble i de la seva terra.