Poesia Catalana Segle XV: Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
La Poesia del Segle XV
La poesia catalana dels trobadors s'arrossega fins al segle XIV. És a partir del segle XV, amb l'aventura mediterrània del rei Alfons el Magnànim, que molts escriptors catalans s'instal·len a Nàpols, on reben la influència de les noves formes de poesia italiana.
El Dolce stil novo italià
La fin'amors estava en declivi des de finals del segle XIII. La renovació arriba amb la instal·lació de la cort del rei Alfons el Magnànim a Nàpols, que es va envoltar d'artistes, traductors, poetes i músics. Els escriptors de la cort llegiren Dant (Dante Alighieri) i Petrarca, continuadors i renovadors del Dolce stil novo italià, que permeté l'evolució de la poesia catalana. Els principals autors van ser Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March.
Jordi de Sant Jordi
Neix a València l'any 1400 i morirà amb només 25 anys. Fou armat cavaller, lluità en diversos setges i residí a la cort de Nàpols com a cambrer reial del rei Alfons. És autor de 18 poemes, de forma i tema variats. Tracta de manera personal i refinada els tòpics de la poesia trobadoresca. És original perquè hi conviuen els models medievals amb la renovació italiana. Escriu en versos estramps (sense rima). Hi ha molta reflexió sentimental al voltant dels tòpics amorosos, fet que suposa un trencament amb la tradició anterior.
Ausiàs March
Vida i importància
Neix a Gandia l'any 1400, i mor a València el 1459. Pertany a una família de cavallers cultes i nobles. Participa a les campanyes de Nàpols però torna a Gandia. Es casà amb Isabel Martorell, germana de l'autor del Tirant lo Blanc. De fet, va casar-se dues vegades, i totes dues vegades enviudà. Les morts de les seves esposes el van inspirar per escriure poemes morals i espirituals. March és el poeta més important de la poesia catalana medieval i un dels més interessants de tota la poesia europea del segle XV. Suposa la renovació del vers català. Estableix una línia divisòria entre la poesia anterior, vinculada als trobadors, i la posterior, en bona part marcada per ell, perquè crea un discurs propi.
Consta de 128 poemes, repartits entre Cants d'amor, Cants morals, Cants de mort i Cant espiritual.
L'amor ocupa un lloc central en la producció del poeta. Es presenta com un ésser privilegiat que gaudeix del mestratge amorós. En els Cants d'amor empra senhals per referir-se a les dames a qui dedica els poemes, com per exemple "Llir entre cards" o "Plena de seny".
Com a poeta amorós, el sentiment és essencial. El poema, per a ell, no és un elogi a la dama, sinó que el concep com la projecció i l'anàlisi del pensament, els dubtes i els neguits interiors.
La poesia de March és renovadora en el tractament del tema, però és continuista en l'aspecte formal. Empra el decasíl·lab líric amb cesura (4+6) amb accents a la quarta i a la desena síl·laba.
Freqüentment el cant s'inicia amb un element de comparació ("Tal com el brau que fuig cap al desert") per més endavant establir la identificació del jo poètic amb l'element de la comparació ("així em convé allunyar-me de vós").
En la seva poesia hi abunden metàfores, comparacions, antítesis i paradoxes.