Poesia Catalana: De Trobador a Renaixença amb Grans Autors
Guillem de Berguedà: El Trobador Desafiador
Cansoneta leu e plana: Un Sirventès de Desafiament
La Cansoneta leu e plana és una cançó per desafiar un amic, un sirventès de caràcter fàcil i sense pretensions. Presenta una rima consonant i versos heptasíl·labs (art menor), típics de la poesia trobadoresca, que utilitzava el llenguatge provençal.
Les figures retòriques més freqüents en la seva obra inclouen:
- Comparacions
- Metàfores
- Metonímies
- Personificacions
- Antítesis
- Paradoxes
En aquesta cançó, Guillem de Berguedà és qualificat de traïdor i es burla del físic del seu oponent. Aconsella que amb ell val més anar-hi de dia que de nit, i fins i tot fa referència a l'homosexualitat. Una mica més tard, Guillem de Berguedà mor per una acció heroica, i un mateix trobador li dedica dos cants.
Cerverí de Girona: La Veu de la Dama Malcasada
No·l prenatz lo fals marit: Una Viadera Consellera
En No·l prenatz lo fals marit, el trobador aconsella a una dama que no tingui relacions amb un home perquè ella ja està casada. La cançó comença amb la tornada i es caracteritza per versos heptasíl·labs i pentasíl·labs (art menor) amb rima consonant. És una viadera, una cançó de malcasada, que repeteix la seva estructura per facilitar la memorització. Conté nombrosos paral·lelismes. El trobador aconsella a la dama que vagi amb ell i deixi el marit.
Ramon Llull: Fe, Amor i Combat
A vós, dona verge santa Maria: Declaració d'Amor Diví
En aquesta obra, Ramon Llull expressa una declaració d'amor a la Verge Maria, sota una estructura feudal on la Verge protegia el trobador. Llull afirma que si la Verge no existís, no hi hauria ningú a qui estimar. Tot el que pensa ho diu i comença a demanar, fins i tot anar-se'n a Síria a combatre i morir per Crist per defensar les terres cristianes.
La seva forma s'organitza en tres cobles: dues de vuit versos i la darrera de quatre. La mètrica consta de sis versos decasíl·labs i dos d'octosíl·labs.
Anselm Turmeda: La Influència dels Diners
Elogi dels diners: Una Reflexió sobre el Poder Monetari
Tot el poema està estructurat a partir de contraris. Turmeda suggereix que els diners poden canviar el bé i el mal, i que es pot acabar sent un dimoni si no se'n tenen. Els diners creen lluites, provoquen insults i, alhora, poden honorar-nos. Segons el poema, els diners porten la felicitat, fan que es mengi bé, curen tot i fan rodar el món.
La seva forma consta de nou estrofes de quatre versos: tres octosíl·labs i un tetrasíl·lab (art menor), amb rima consonant. L'estructura és fàcil d'enrecordar.
Jordi de Sant Jordi: El Presoner i el seu Lament
Presoner: La Veu de l'Empresonament
Jordi de Sant Jordi se situa entre la lírica medieval trobadoresca i Ausiàs March. Aquesta poesia és la més famosa sobre la seva vida, reflectint una situació de guerra en què va ser empresonat. Ell es lamenta d'aquesta situació i demana suport per ser alliberat.
La forma del poema està composta per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs presenten cesura a la quarta síl·laba, i la rima és encadenada consonant.
Ausiàs March: El Pont entre Èpoques Literàries
Ausiàs March és considerat l'esglaó que uneix l'Edat Mitjana amb l'Humanisme, i el primer"no trobado". La seva voluntat de separar-se dels trobadors es manifesta en el fet que ja no utilitza el provençal i abandona l'estil trobadoresc que"amaga la verita". Tot i ser el primer"no trobado", encara conserva algunes restes de la poesia trobadoresca, com les comparacions bèl·liques. No utilitza títols per als seus poemes, sinó números. Utilitza cobles de vuit versos d'art major. Encara que té algunes restes de la poesia trobadoresca, trenca amb l'amor cortès.
Poesia Amorosa d'Ausiàs March: Seny i Passió
La seva poesia amorosa és plena de seny. Alguns dels seus poemes més representatius són:
- Llir entre cards
- Oh foll amor
- Amor, amor
- Mon clarrer bé
Un poema molt representatiu assenyala una dona. March és considerat el millor amant. Les seves obres solen tenir cinc estrofes més la tornada, amb cobles de versos decasíl·labs i rima creuada.
Joan Roís de Corella: Narrativa i Lirisme
La balada de la garsa i l'esmerla
Aquesta obra presenta una primera estrofa de deu versos i una segona de quinze versos, combinant art major i art menor.
El mariner: Una Cançó Popular amb Girs Inesperats
El mariner és una de les cançons més populars de Corella. Narra la història d'una donzella que, en faltar-li seda per brodar, puja a cercar-la dalt d'una nau. El mariner que la mena se l'endú mar endins, enamorat. Ella es queixa de la seva desgràcia d'esdevenir marinera i de com les seves dues germanes grans han fet fortuna. Finalment, resulta que el mariner és un príncep, fill d'Anglaterra.
La forma d'aquesta cançó presenta versos parells amb rima assonant i versos imparells amb rima consonant, amb una combinació de versos de set i quatre síl·labes.
Bonaventura Carles Aribau: La Pàtria i l'Inici de la Renaixença
La Pàtria: El Manifest d'una Nova Era
El poema La Pàtria es va publicar a la revista El Vapor el 1833. Té dos temes principals: un de general, l'evocació sobre la pàtria, i un d'especial, l'elogi de Gaspar de Remisa. La Renaixença es considera que comença a partir d'aquesta poesia.
La seva forma consta de sis cobles de vuit versos alexandrins amb rima creuada.
Jacint Verdaguer: Canigó, Epopeia i Sentiment Nacional
Canigó: Diàleg amb la Història i la Natura
En Canigó, el poeta interpel·la els campanars dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, i les abadies de Marcèvol i Serrabona. Cuixà pren la veu esperançada, mentre que Sant Martí manifesta totes les desgràcies i desolacions.
La forma del poema consta de vint-i-una estrofes de versos decasíl·labs, estructurades en tres parts:
- Una part introductòria que descriu els quatre priorats i monestirs.
- Una segona part que comprèn onze estrofes, on Sant Martí i Sant Miquel s'expliciten les grandeses passades i la devastació actual.
- La tercera part... (el text original es talla aquí).