La Poesia a Catalunya Després de la Guerra Civil: Salvador Espriu i Pere Quart
La Poesia Catalana Després de la Postguerra
La poesia va seguir les tendències anteriors a la Guerra Civil: la tradició simbolista i l'avantguardista.
En ambdós casos, es tracta d'una poesia hermètica, que connecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l'època i que se sol qualificar injustament d'evasió de la realitat.
Els avantguardistes van procurar experimentar amb el llenguatge i la presència dels recursos visuals.
La poesia va respondre a les diferents realitats amb què es van haver d'enfrontar els autors, com el silenci imposat i la censura atenuada. Enmig d'aquests dos períodes, destaquen els poetes més importants:
Salvador Espriu
Fou un dels artífexs de la reconstrucció cultural des de la clandestinitat i, fins als anys seixanta, la seva obra no va adquirir difusió més enllà de cercles reduïts.
La seva poesia és densa i hermètica, plena de símbols de procedència diversa. Els seus temes principals són:
- La mort d'éssers estimats, la llengua i el país.
- El pessimisme en contemplar l'enfonsament del seu món, que de vegades es veu accentuat per la ironia i la sàtira.
- L'ús de la mitologia per satiritzar, denunciar i moralitzar.
Abans de la guerra, va publicar dues novel·les notables: El doctor Rip i Laia. Després de la guerra, es va inclinar per la poesia i el teatre.
En les obres dramàtiques, destaca Antígona, i en l'obra poètica, evoluciona des de l'existencialisme dels anys 40 i 50 a una poesia més realista (com Cementiri de Sinera).
Pere Quart
El nom de Pere Quart és el pseudònim amb què Joan Oliver signava l'obra poètica.
Va conrear una literatura còmica i antiburgesa.
Després del seu exili en finalitzar la Guerra Civil, va tornar el 1948 i es va convertir en l'autor més carismàtic entre els joves poetes.
A part de la crítica de la realitat amb un tractament humorístic, cal assenyalar:
- La fugida de l'abstracció simbolista.
- L'humor se sustenta en ironies, jocs de paraules i referències a altres autors.
- El llenguatge és molt correcte i culte, però també utilitza col·loquialismes per intensificar el to irònic.
- Recrea escenes bíbliques o fa servir referències cristianes.
Inicia la seva obra poètica amb Les decapitacions.