Poesia del Segle XIX: Modernisme Català i Escola Mallorquina
Poesia a Europa durant el segle XIX
El segle XIX va estar marcat per la Revolució Industrial i grans canvis tecnològics com l'electricitat i el motor d'explosió. Les revolucions burgeses van introduir la democràcia parlamentària, i la burgesia es va consolidar com a nova classe dirigent. A més, Europa va conquerir bona part del món, amb els imperis francès i britànic com a principals potències colonials.
Tendències poètiques europees
- Parnassianisme: Liderat per Leconte de Lisle, buscava crear poemes formalment perfectes, donant més importància a la forma que al contingut. Els seus poemes són principalment descriptius i objectius.
- Simbolisme: Sorgit a França cap al 1880, va ser una reacció enfront del materialisme propi dels realistes. Defensava una realitat més enllà del món sensible i material que no es pot descriure objectivament. Per això, utilitzava símbols que transmetien emocions, sensacions i ambients. Els seus principals autors van ser Baudelaire i Verlaine.
- Decadentisme: Aquest corrent, dins del Simbolisme, considerava que l'art està per damunt dels valors morals (no tenien en compte el que és bo i el que és dolent) i mostrava una predilecció per temàtiques exòtiques i extravagants.
El Modernisme a Catalunya
La burgesia, que ja dirigia la societat, reclamava la modernització del país, un anhel que xocava amb els governants de Madrid. L'any 1898, Espanya va perdre les seves últimes colònies (Cuba, Filipines i Puerto Rico), fet que va impulsar les demandes d'autonomia de part de Catalunya per tenir un govern propi que impulsés aquesta modernització.
El moviment modernista va ser un corrent cultural i artístic impulsat per la burgesia que finalitza simbòlicament amb la mort de Joan Maragall l'any 1911.
Corrents modernistes
- Tendència vitalista i regeneracionista: Volien transformar la societat i, per fer-ho, van fer servir l'art i la cultura, influïts pel pensament de Nietzsche.
- Tendència simbolista i decadentista: Se centraven en l'art i la cultura. Consideraven que els artistes modernistes eren una minoria incompresa per la resta de la societat. El seu màxim exponent va ser Santiago Rusiñol.
Joan Maragall (1860-1911)
Fill de família burgesa, es va dedicar al periodisme. Tot i ser una mica conservador, va estar molt influït per Nietzsche. Va crear la teoria de la "paraula viva" per explicar el seu concepte de poesia, on valorava la sinceritat i l'expressió espontània.
Obres principals de Maragall
- Poesies: Inclou descripcions de paisatges naturals.
- Visions & Cants: La secció "Visions" recrea diversos mites, mentre que "Cants" són poemes pensats per ser musicats.
- Seqüències: Expressa una actitud vitalista davant la mort.
L'Escola Mallorquina
Context històric de Mallorca
A finals del segle XIX, Mallorca era encara una societat agrària, però es van produir canvis que la van transformar:
- L'aristocràcia mallorquina, propietària de terres, les va parcel·lar i vendre a pagesos, creant una nova petita classe social.
- L'aparició del ferrocarril (1870) va afavorir el comerç i l'exportació de productes agrícoles.
- Es van potenciar conreus destinats a l'exportació (vinya, ametllers...).
Era una societat molt conservadora, on l'Església i els propietaris rurals tenien un gran protagonisme.
Trets característics de l'Escola
Aquest moviment literari que va aparèixer a Mallorca presentava diferències importants respecte al Modernisme català:
- Valoraven la moderació, la contenció i l'equilibri.
- Donaven molta importància a la forma, que havia de ser perfecta, enfront dels modernistes, que valoraven l'espontaneïtat.
- Buscaven una llengua pura i genuïna.
- Estaven influenciats pels poemes clàssics i la Bíblia.
Autors principals de l'Escola Mallorquina
Miquel Costa i Llobera
Nascut a Pollença en una família benestant i rural, fou deixeble de Pons i Gallarza. La seva obra mostra una evolució:
- Poesies: El seu primer llibre, amb influència romàntica.
- Horacianes: Considerada la seva obra de plenitud creativa.
- Visions de Palestina: De temàtica bíblica.
En general, la seva poesia defuig de l'espontaneïtat.
Joan Alcover
Va néixer a Palma i va estudiar a Barcelona. La seva vida va estar marcada per la tragèdia familiar: es va casar dues vegades, va tenir cinc fills i només li va sobreviure el darrer. En la seva obra destaquen:
- Cap al tard: Recrea el paisatge i la gent de Mallorca.
- Poemes bíblics: Amb temes extrets de la Bíblia.