Poesia espanyola postguerra: evolució de 1939 a l'actualitat

Context històric: La Guerra Civil i la postguerra van provocar la repressió i el silenci visible en l'intel·lectualitat a l'exili, la proliferació d'obres de ment compromesa i la publicació clandestina. També va donar lloc a un desig econòmic i, després de la mort de Franco el 1975, s'obre una etapa de democratització.

Anys 40. Aquesta etapa, coneguda com a postguerra, va ser una etapa d'autarquia, on el país es va reconstruir en la ruïna i la poesia es va mutilar després de la mort i l'exili dels intel·lectuals i poetes. Miguel Hernández va ser un epígon i va servir de pont entre les generacions del 27 i del 36. Van sorgir dues tendències:

Poesia arrelada: buscava la perfecció i la bellesa amb temes com l'amor, la pàtria, la fe catòlica, en lloc de la tristesa. Són poetes afins al franquisme. Van sorgir dues revistes, Escorial i Garcilaso, on es buscava l'intel·lecte de l'època. Poetes: Luis Rosales, La casa encendida, i Leopoldo Panero, Canto personal.

Poesia desarrelada: poesia oposada al règim que es podia permetre a Espanya. Usa un to dramàtic i desgarrat en temes com la desesperança i l'existència. L'època va quedar marcada per Hijos de la ira, de Dámaso Alonso, que cultivava la poesia del romanç i es va publicar a la revista Espadaña. Es destaquen dos moviments poètics: el postisme i el cántico.

Anys 50. En aquesta època Espanya va entrar a la ONU i a la UNESCO. Etapa coneguda com a poesia social, influenciada per la revista Espadaña. Es va abandonar l'existencialisme per anar cap a l'èpica, al llenguatge pla i entenedor. Els temes són Espanya, la injustícia, l'anhel de pau, amb un to pessimista. Autors: Blas de Otero, que es va entregar a la poesia després de la seva desgràcia familiar, amb Pido la paz y la palabra i Ángel fieramente humano; José Hierro, que tractava temes de l'home i l'amor, amb Libro de las alucinaciones.

Anys 60: Apareix el grup de la generació dels 50, caracteritzat per la seva influència de la guerra. Abandonen l'èpica, tracten temes d'amor, infància, esperança personal. Estil senzill, to íntim i personal, irònic i llenguatge metafòric. Poetes: Ángel González, Tratado de urbanismo; Jaime Gil de Biedma, Moralidades; Francisco Brines, Aún no; Claudio Rodríguez, Conjuros.

Anys 70. Nou grup, els novíssims, generació del 68. No viuen la guerra i mostren l'evolució de la vida a través de la seva poesia; s'obren a la cultura europea. L'obra Los nuevos novísimos, de José María Castellet, recull: Vázquez Montalbán, Martínez Carrión, José María Álvarez, Félix de Azúa, Pere Gimferrer, Vicente Molina-Foix, Guillermo Carnero, Ana María Moix, Leopoldo María Panero. Temes intimistes, societat de consum, mostren una recuperació de l'avantguarda.

Anys 80 fins a l'actualitat. La poesia no se centra en la creativitat lingüística, torna a la poesia del coneixement i l'expressió de sentiments tradicionals. Hi ha una gran varietat de tendències: amor, temps, mort. Poesia sensualista d'Ana Rossetti, experimentalisme, culturalisme d'Antonio Colinas, classicisme, neobarroquisme, metapoesia, poesia experiencial.

Conclusió: Als anys 90 i 2000 succeeix el mateix que en les últimes tres etapes: cada autor parla des del seu jo poètic. Actualment la poesia es mou a través de les xarxes socials, on es creen antologies que recopilen gent jove.