Corrents poètics del Noucentisme: Popularisme, Postsimbolisme i Avantguardisme

Anys 20 i 30: Corrents poètiques posteriors al Noucentisme

1. Popularisme

Poesia popular, musicalitat, lirisme i sobrietat (Sagarra).

2. Postsimbolisme

Poema autosuficient, obra difícil de desxifrar (Riba, Marià Manent, Josep Sebastià Pons).

3. Avantguardisme

Objectiu: canviar radicalment els principis artístics que havien dominat la societat occidental, creació de noves formes de llenguatge (Salvat-Papasseit i J.V. Foix).

Josep Maria de Sagarra

Vida

1894-1961. Neix a Barcelona, fill d'una família noble de ciutat. El 1912 inicia la seva trajectòria poètica amb versos inspirats en l'experiència d'un viatge a Itàlia. Es dedica a la literatura i al periodisme. El 1940 participa de la vida cultural en la clandestinitat i connecta novament amb el públic quan les circumstàncies polítiques li ho van permetre. Poeta extraordinari, narrador notable i dramaturg d'èxit.

Obra

• 1914: Publica Primer Llibre de Poemes. Tema: paisatge i tracta personatges de la mitologia popular.
• 1915: El Mal Caçador. Tema popular amb 3000 versos.
• 1918: Cançons d'abril i de novembre.
• 1922: Cançons de taverna i d'oblit.
• 1923: Cançons de vela i de rem.
• 1925: Cançons de totes les hores.
• 1928: El comte Arnau, poema de 9000 versos.
• 1931: Poema de Nadal, el seu poema més popular.
• 1933: La rosa de cristall.
• 1936: Àncores i estrelles, representa un tombant en la seva poesia.
• 1956: Poema de Montserrat, la seva darrera obra, poema èpic de 16000 versos.

Llengua i estil

Prodigiosa memòria. Versos amb sonoritat molt especial, ritme acuradíssim. Feia versos per ser escoltats. La poesia viva en imatges.

Carles Riba

Vida

Barcelona, 1893-1959. Neix en el si d'una família modesta. Hel·lenista. El 1927 viatja a Grècia on coneix llocs de prop, que després trasllada, convertits en material simbòlic, als seus poemes. Per la Guerra Civil s'exilia a França. Quan torna s'encarrega de tasques editorials i del mestratge cultural de les noves generacions d'intel·lectuals.

Obra

• 1919: Primer llibre d'Estances. Descripció d'estats d'ànim. Tema: expressió de l'amor, plaer dels sentits que passa a la ment on es converteix en joia.
• 1930: Segon llibre d'Estances, que té dues parts: la primera segueix el primer llibre i la segona té un canvi en la seva poesia.
• 1946: Del joc i del foc. Tenen com a finalitat expressar sensacions.
• 1949: Elegies de Bierville, una de les més importants del segle XX: experiència personal del poeta i col·lectiva del poble en un moment històric dramàtic.
• 1952: Salvatge cor. Preocupació per la natura de les accions humanes.
• 1957: Esbós de tres oratoris. Temes extrets dels evangelis.

Marià Manent

Vida

Barcelona, 1898-1988. El món editorial l'impulsa. Malgrat que va viure la Guerra Civil, la seva vida es caracteritza per la placidesa i els paisatges naturals.

Obra

Atracció per la bellesa formal i la sonoritat i musicalitat del vers.

• 1931: L'ombra i altres poemes.
• 1961: Ciutat de temps. Influència anglesa i puresa de fórmules poètiques xineses. Poesia elaborada.