La Política Agrària Comunitària (PAC) i l'Agricultura a Espanya

La Política Agrària Comunitària (PAC)

Des de la seva fundació el 1957, en un període d’escassetat provocat per la postguerra, la Comunitat Econòmica Europea va potenciar l'agricultura amb la intenció d'aconseguir l'abastiment dels països comunitaris i elevar les rendes agràries. Amb el temps, les ajudes al sector agrari han provocat un greu problema de sobreproducció; malgrat això, els preus són molt més elevats que els d'altres zones del món, ja que la UE compra els excedents agraris per evitar l'enfonsament dels preus.

L'ampliació de la UE als països d'Europa oriental, on el sector agrari és relativament important, ha obligat a disminuir els ajuts als països més desenvolupats, com ara Espanya. Malgrat això, per al període 2007-2013, la UE assignà al camp espanyol ajudes superiors a 7.200 milions d'euros i va aprovar el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural, els objectius essencials del qual són:

• Augmentar la productivitat de l'agricultura.
• Desenvolupar la indústria agroalimentària.
• Millorar el medi ambient.

Explotacions mitjanes

A Espanya han augmentat les explotacions de dimensió mitjana. Els organismes competents de la Unió Europea han afavorit les explotacions familiars mitjanes i han fomentat la pràctica d'una agricultura intensiva per tal d'obtenir productes de qualitat, destinats a proveir un mercat cada vegada més exigent.

La producció agrícola

La producció agrícola depèn de la superfície de terres dedicada a cada tipus de conreu (secà o regadiu), de la qualitat del sòl i de la intensitat dels conreus. L'aportació d'aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra.

Els conreus de secà

Els conreus de secà més estesos són els de cereals, vinyes i oliveres. Els cereals es conreen de manera extensiva, i ara la feina està molt mecanitzada i es fa una selecció de llavors; el blat és el cereal predominant de la Península. La vinya s'estén tant a les zones atlàntiques com a les mediterrànies. Al secà també es conreen arbres que proporcionen fruits secs, oleaginoses i lleguminoses.

Els conreus de regadiu

Entre els conreus de regadiu sobresurt la producció de fruita i l'horticultura. Les fruites de llavors competeixen en el mercat europeu gràcies a la maduració primerenca. Les hortalisses es conreen a la zona mediterrània i el seu rendiment ha augmentat. Els conreus de regadiu poden donar més d'una collita l'any, però necessiten:

• Molta mà d'obra.
• Un ús creixent de fertilitzants.
• Productes fitosanitaris.
• Llavors d'alt rendiment.