Política i Economia Espanyola Postguerra: Etapes Clau i Desenvolupament

Simpaties de Franco per l'Eix (ajuda en la Guerra Civil i influència feixista). Volia una bona relació amb els països europeus, a més de França, ja que posseïa l'or d'Espanya.

• Nazis vs França: Es va mantenir una actitud de "no bel·ligerància" (a favor d'Alemanya).
• Entrevista Hitler-Franco (1940): Les demandes de Franco per actuar conjuntament amb l'Eix eren considerades excessives.
• Nazis vs URSS: Creació de la Divisió Blava.

Cronologia de l'aïllament i recuperació:

• 1941-1942: Acostament als Aliats.
• 1945: Conferència de Potsdam. Espanya queda fora de l'ONU, resultant en aïllament.
• 1946: Relacions amb Perón (Argentina).
• 1947: Acceptació progressiva pels països occidentals.
• 1950: Entrada a l'ONU i restabliment d'ambaixadors a Madrid. Adhesió a la FAO.

Durant la Guerra Freda, Espanya es va posicionar com a estat antisoviètic, facilitant acords amb els EUA.

Fites importants:

• 1955: Concordat amb la Santa Seu (Església) i entrada a l'ONU.

Les Lleis Fonamentals de l'Estat van constituir el cos jurídic del règim. Els governs estaven formats per ministres militars, falangistes i carlins.

• Llei Constitutiva de les Corts: Determinava la presentació o no de projectes de llei per les Corts.
• Fueros dels Espanyols: Establiment de drets i deures dels ciutadans.
• Llei de Referèndum Nacional: Permetia la consulta popular sobre temes clau.
• Llei de Successió: Restablia la monarquia.
• Llei de Principis del Moviment Nacional: Consagrava la Falange Española Tradicionalista com a únic partit legal.

El paper dels tecnòcrates

El programa econòmic estava inspirat pels tecnòcrates, que impulsaven:

• Obertura als capitals estrangers.
• Foment del turisme i de l'emigració.
• Prioritat a la indústria, tant pública com privada.

Aquestes polítiques seguien les directrius del FMI i de l'OCDE, comptant a més amb l'ajuda dels EUA.

Liberalització i Plans de Desenvolupament

De 1957 a 1973, Espanya es va integrar en el sistema econòmic mundial. La liberalització econòmica es va concretar amb el Pla d'Estabilització (1959) i els diferents Plans de Desenvolupament.

Els Plans de Desenvolupament fixaven objectius per al sector públic i indicacions per a la iniciativa privada. Volien crear zones industrials en àrees no industrialitzades, però els recursos van resultar insuficients per a les inversions necessàries.

El "Desenvolupisme"

Tot i l'eficàcia limitada dels plans, els anys 60 i 70 van veure un dels creixements econòmics més importants del món. Aquest període és conegut com el "salt de l'espardenya al seiscientos".

Aquests anys van estar marcats per:

• Arribada massiva de turistes.
• Gran activitat en la construcció d'infraestructures i serveis, donant feina a molta gent.
• Millora significativa de la xarxa de transports i comunicacions (aeroports, carreteres, autopistes).