Política Exterior de Felip IV (1621-1665)

Context Històric

Els conflictes religiosos del segle XVI entre catòlics i protestants van ressorgir el 1618 a Bohèmia (Imperi Alemany). Tot i la política pacifista de Felip III, la monarquia hispànica va intervenir a favor dels Habsburg, derrotant els protestants.

Guerra dels Trenta Anys (1618-1648)

Aquest conflicte, inicialment religiós entre la Lliga Catòlica i la Unió Evangèlica, es va estendre per Europa, motivat per interessos polítics, com el manteniment de l'hegemonia dels Habsburg. Amb l'ascens al tron de Felip IV el 1621, el conflicte es va generalitzar:

• Els calvinistes holandesos es van revoltar contra Felip IV, trencant la Treva dels Dotze Anys.
• Dinamarca (Christian IV) i Suècia (Gustau Adolf II) van donar suport al bàndol protestant.

Primera Fase (1618-1634):

Victòries de la Lliga Catòlica:

• Contra els holandesos a Breda (1626).
• Contra Suècia i Dinamarca a Nordlingen (1634), aprofitant la neutralitat francesa. Aquesta victòria va preocupar França, que es veia envoltada pels Habsburg.

Segona Fase (1635-1648):

França va declarar la guerra a la monarquia hispànica. L'esgotament hispànic i les revoltes internes (Catalunya, Portugal, Andalusia i Aragó) van afavorir França, que donava suport als protestants. Els enfrontaments van tenir lloc a Flandes i al nord de França. Derrotes de Felip IV:

• Batalla naval de Las Dunas (1639).
• Batalla de Rocroi (1643).

Després de Rocroi, el Comte Duc d'Olivares va ser destituït (1643) i substituït per Luis de Haro, qui va prioritzar la pau amb els calvinistes per concentrar recursos contra França.

Pau de Westfàlia (1648)

Finalment, es va signar la Pau de Westfàlia, posant fi a la guerra, devastadora per a Europa.