Política industrial de la monarquia i comerç amb Amèrica
Explica la política industrial de la monarquia i les mesures adoptades respecte al comerç amb Amèrica
La liberalització del comerç colonial. Els governs espanyols es van preocupar de revitalitzar el comerç entre la Península i els seus territoris americans. Malgrat les dificultats de la crisi econòmica del segle XVII, era indubtable que les colònies constituïen encara una important font d'ingressos per a la Corona.
a) Es va mantenir el monopoli d'un sol port, on es va traslladar la Casa de Contractació de Sevilla. El tràfic i les rutes estaven molt controlats mitjançant flotes i galions que anaven exclusivament a uns ports determinats.
b) Una de les primeres reformes va ser la creació de companyies privilegiades, a les quals l'Estat cedia, a canvi del pagament d'una quantitat, el monopoli sobre certes rutes o certs productes. Aquestes companyies van topar amb la competència del comerç britànic, per la qual cosa el comerç exigia l'anul·lació de les restriccions, i els polítics il·lustrats les van recolzar.
c) Es van obrir al lliure comerç alguns ports espanyols i altres americans. Carles III va promulgar un decret que permetia que des de tots els ports espanyols qualsevol comerciant espanyol pogués comerciar amb Amèrica. Es va concedir el mateix dret als comerciants americans.
Les mesures liberalitzadores van contribuir a la prosperitat d'algunes zones, com Catalunya i Cadis. No obstant això, els seus negocis eren essencialment de reexportació: allà arribaven mercaderies de tot Europa que eren embarcades cap a Amèrica, però la seva activitat va influir poc en la prosperitat de la resta d'Andalusia.
L'impuls de les manufactures «industria»
L'interès de reis i ministres del segle XVIII pel desenvolupament econòmic va impulsar, seguint l'exemple del mercantilisme francès, un sistema de producció sorgit a Europa al segle XVII, en el qual nombrosos treballadors fabricaven, encara manualment, en tallers grans, un producte determinat. L'Estat va crear nombroses manufactures reials (tapissos i vidres a La Granja, tabacs a Sevilla, porcellana a Madrid...) els beneficis econòmics de les quals eren poc importants, ja que la producció era absorbida pels palaus reials i els edificis oficials. També es van crear manufactures de caràcter utilitari.
L'escassetat de mercats per a aquests productes va orientar la política manufacturera cap a l'impuls dels establiments privats. Carles III, sota la influència de Campomanes, va iniciar una política de reducció dels privilegis que va facilitar la creació de manufactures. Les noves formes de producció es van desenvolupar per tota Espanya, però tres van ser els nuclis més actius: València, el País Basc i Catalunya.
Especifica les causes del despegament econòmic de Catalunya al segle XVIII
A Catalunya:
- a) Les manufactures lligades a la indústria tèxtil van assolir una enorme importància.
- b) L'augment agrícola.
- c) L'exportació, que va permetre augmentar la demanda de teixits, en poder els camperols tenir més renda.
- d) Una sèrie d'empresaris emprenedors, amb capitals, van veure l'ocasió d'escapar de les rígides reglamentacions i van invertir els seus estalvis en les noves manufactures.
- e) Encara que es va expandir la manufactura de llana, el canvi es va produir en la de cotó, que fabricava essencialment indianes. Es van expandir uns establiments que van rebre el nom de «fàbriques», i que presentaven una nova forma d'organitzar el treball i la producció diferent de la del taller artesanal: la concentració de la producció i de la mà d'obra en un espai únic i la divisió del treball sota la direcció del fabricant o propietari.
La manufactura catalana es va veure afavorida per diversos motius:
- L'ampliació del mercat a Castella.
- L'obertura dels mercats americans al comerç català.
- La possibilitat de disposar de cotó.
- L'existència de capitals derivats del comerç amb Amèrica.