La política interior del franquisme: Les Lleis Fonamentals
Política interior del franquisme
Acabada la guerra, les institucions republicanes van perdurar en ser acollides per altres països que van reconèixer la seva legitimitat democràtica. Franco nomenà en aquesta primera etapa una sèrie de governs amb ministres militars, falangistes i carlins, i va haver de constituir un cos jurídic per fonamentar i consolidar l'Estat totalitari.
Aquest cos jurídic va constituir les anomenades «Leyes Fundamentales del Estado», un succedani de constitució amb què es dotà el règim:
- «Ley Constitutiva de las Cortes» (1942): Es creaven unes Corts sense cap mena de representativitat, atès que els procuradors no eren escollits mitjançant eleccions lliures. Franco nomenava els procuradors i decidia quins projectes de lleis passaven a les Corts i quins s'aprovaven directament mitjançant decrets llei.
- «Fuero de los Españoles» (juliol de 1945): Declaració de drets i deures segons la qual es podien expressar lliurement les opinions que no ataquessin els principis fonamentals de l'Estat. No existia el dret d'expressió perquè hi havia una censura prèvia, ni tampoc el dret d'associació, ja que els sindicats estaven prohibits. Els drets que hi havia es podien suspendre quan l'Estat ho considerés oportú.
- «Ley de Referéndum Nacional» (1945): El dictador sotmetria a consulta popular aquells assumptes que ell estimés convenient, però no era possible manifestar opinions contràries als textos sotmesos a referèndum ni fer campanya electoral en contra.
- «Ley de Sucesión» (1947): Espanya es constituïa en regne, amb la peculiaritat que no hi havia rei en aquell moment; però, a la mort de Franco, es reinstauraria la monarquia. L'elecció depenia de la seva voluntat (l'elegit seria, al cap d'uns anys, el príncep Joan Carles, fill de Don Joan de Borbó, i seria educat a Espanya).
- «Ley de Principios del Movimiento Nacional» (1958): Suposava la incorporació institucional de la doctrina falangista i el reconeixement de la Falange Española Tradicionalista com a únic partit.