La política segons Locke: drets naturals i deures
Política
Les idees polítiques les exposa en els seus tractats sobre el Govern Civil. Per Locke, en un estat, cal que hi hagi un poder polític que:
- Dicti lleis (com pena de mort)
- Executi les lleis (si cal per força)
- Protegeixi la propietat privada
Estat de naturalesa: dret natural
Dret de vida: si Déu ens ha donat vida, ningú ens pot prendre aquest dret (només en defensa).
Dret de llibertat: si Déu mana treballar, he de tenir llibertat de fer-ho.
Dret de propietat: Déu obliga a treballar per poder viure dels guanys i de la terra que conreem. Ningú té dret a tenir més terra de la que pot conrear. En cas contrari, es viola el dret dels altres a treballar i a la propietat.
Objectiu: complementar l’ordre natural per millorar l'estat de naturalesa renunciant drets per aconseguir altres beneficis.
Poder de l'estat fonamental en divisió de poders
- Legislatiu: elabora lleis respectant els principis de llei natural
- Executiu: duu a terme els mandats del legislatiu
- Federatiu: seguretat de l'estat i relacions internacionals
Dret de rebel·lió
Els governats, en contra de la tasca dites, provocant l’estat de guerra contra el poble. El poble alliberat d'obediència amb dret a rebel·lar-se.
Amb manifestació de violència, perquè igual que a l’estat de natura, defensar-se davant l’abús no és dolent a qui s’està defensant sinó a qui ho fa. La rebel·lió per Locke és l’oposició a l’autoritat gratuïta.
Drets naturals
Hobbes, Rousseau i Locke, teòrics del contracte social. Tots inicien l’anàlisi polític amb el seu concepte d’estat natural i després deriven el concepte d’estat civil, relacionat amb les condicions donades a l’estat de naturalesa. Locke descriu l’estat natural en posició intermèdia de Hobbes (Estat de guerra) i Rousseau (paradís): Un individu es troba en estat de naturalesa quan disposa enterament de la seva llibertat.
Drets i deures
Tot dret porta una obligació. Locke els anomena naturals i són universals. Fa que l’estat natural sigui social en comptes d’un estat bèl·lic reconeixent aquests drets i deures, els homes poden conviure sense necessitat d’un govern. Com l’home és pecador i violarà les regles, Locke proposa 2 drets més: Dret a jutjar (qui incompleixi les lleis) i reparar el dany.
Estat de naturalesa = Estat social amb prioritat en la protecció de l’innocent.
L’aparició del llenguatge i dels diners altera l’equilibri donant l’acumulació: la terra que no es conrea es malmet, però l’or s’acumula i no es malmet. No hi ha límit d’acumulació i la desigualtat s’inicia a l’estat de naturalesa entrant en un estat de guerra per prevenir-lo.
Discussió del govern
Si el govern no defensa, enforteix els drets naturals i no respecta les directrius pactades pel contracte social, no té sentit. Es veu la dissolució del govern quan:
- 1- Dissol la societat
- 2- Es dissol el poder legislatiu per mal ús de govern
Passa perquè:
- Els governats imposen voluntat arbitrària i manen com volen
- Negligència o abandonament dels governats: poder estrany
- Intervenció il·legítima dels monarques sobre el poder legislatiu
«Poder legislatiu»: aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.
«Corrupció»: quan algú que té un càrrec o està en una posició de poder actua de forma deshonesta i contrària a les obligacions que ha adquirit en assumir el seu càrrec.
«Diners»: objectes als quals s'acorda un valor per poder intercanviar-los per altres productes que poden tenir valor per ells mateixos.
«Acord tàcit»: acordar-se de forma conjunta a actuar d'una determinada manera, sense haver-ho de dir explícitament.
«Prevaricacions»: accions del governant que contradiuen les obligacions que té com a governant, i que les fa saber que contradiuen les seves obligacions.
«Anarquia»: situació en la qual no hi ha cap tipus de govern.
«Principis pràctics»: normes que indiquen com hem de comportar-nos.
«Assentiment universal»: el fet que tothom estigui d’acord respecte a la veritat d’un determinat principi.
«Qualitats reals»: la massa, forma, nombre, la textura o el moviment de les parts d’un cos. Alternativament: les propietats d’un cos que té per ell mateix, sense relació amb altres cossos, i que fan que tingui els poders que té.
«Poder»: capacitat que té un cos de produir determinats efectes en nosaltres o en altres cossos.
«Qualitats secundàries»: la capacitat dels objectes de produir determinades idees simples de sensació en nosaltres (de color, olor, so, sabor, etc).
«Imatge especular»: quelcom que s’assembla molt a una altra cosa, tal com la imatge d’un objecte en un mirall s’assembla a l’objecte.
«Capacitat innata»: facultat per adquirir coneixement que es té des del moment de néixer.
«Veritats adventícies»: veritats que requereixen de l’experiència per poder adquirir-les.
«Principis pràctics»: Regles que guien l’acció.
«Inherent a l’ànima»: quelcom que l’ànima té i que no podria deixar de tenir.
«Poder legislatiu»: aquella part de l’estat que té la capacitat de fer i modificar lleis.
«Estat de guerra»: quan algú intenta violar el dret a la vida o altres drets bàsics d’un altre.