Política Social, Econòmica i Religiosa dels Reis Catòlics
Política Social i Religiosa dels Reis Catòlics
Societat i Economia
Les activitats bàsiques de l’economia eren l’agricultura i la ramaderia, de les quals depenia una part important de la població.
L'Economia a Castella
A Castella, la llana va continuar sent el producte d’exportació principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.
Els grans ramats d’ovelles necessitaven àmplies extensions de terra com a pastura, fet que anava en detriment de la producció agrícola. La monarquia va defensar els interessos ramaders protegint la Mesta, l'organització que aplegava els ramaders castellans. Aquest fet va dificultar el creixement de la població.
A partir de la colonització d’Amèrica, l’arribada d’or i plata i l’increment de les relacions comercials van estimular la prosperitat econòmica.
L'Economia a la Corona d'Aragó
A Aragó, per pal·liar la crisi de la Baixa Edat Mitjana, es van establir una sèrie de mesures:
- Es va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que abolia alguns drets feudals al camp (els mals usos).
- Es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures (per exemple, la importació de teixits de llana va ser gravada amb aranzels).
L'Estructura Social
Socialment, es reconeixia la desigualtat de les persones, dividides en estaments.
Els Privilegiats: Noblesa i Clergat
La noblesa i el clergat constituïen les classes privilegiades i posseïen una part molt important de la terra i dels ramats. Els seus privilegis incloïen:
- No pagar impostos.
- Ostentar els càrrecs administratius en exclusivitat.
- Rebre penes menors per la comissió de delictes.
- Poder vestir-se de manera diferent.
La noblesa, encara que amb menys influència política, va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia vendre el patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
Els No Privilegiats: Pagesos i Burgesia
Una bona part de la població eren pagesos sense terres sotmesos a unes condicions de vida precàries. En anys de males collites es desencadenaven crisis de subsistència, elevant molt la mortalitat. Podem distingir diferents situacions:
- Al nord de Castella: un nombre elevat de petits i mitjans pagesos.
- A Andalusia: pagesos sense terra (tributants).
- A Catalunya: la Sentència Arbitral de Guadalupe havia atorgat als pagesos un domini real sobre la terra a canvi de pagar unes rendes als senyors.
A les ciutats s’hi va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes, controlada pels gremis.
La Uniformitat Religiosa
La uniformitat religiosa dels regnes es va convertir en un objectiu prioritari de la nova monarquia dels Reis Catòlics, ja que hi convivien cristians, jueus i musulmans.
L'Expulsió dels Jueus (1492)
Primer es va instar els jueus a convertir-se. Els que no ho van fer van ser perseguits. Finalment, el 1492 van ser expulsats i les seves propietats confiscades. Era un col·lectiu que, tot i que gaudia d’un cert estatus econòmic, estava exclòs de la vida pública i era obligat a viure en barris separats (els calls).
La Conversió dels Musulmans i l'Aparició dels Moriscos
Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i els seus costums. No obstant això, a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va imposar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels moriscos (musulmans batejats).
- 1502: Tots els musulmans de Castella van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se.
- 1518: Se’ls va prohibir l’ús de la seva llengua i dels seus hàbits culturals.
El Tribunal de la Santa Inquisició
Per reprimir l’heretgia i salvaguardar l’ortodòxia cristiana, es va establir el Tribunal de la Santa Inquisició (creat per concessió papal al segle XIII). Entre altres funcions, vigilava els jueus conversos.
Aquest tribunal eclesiàstic era l'única institució de justícia amb autoritat en tots els regnes i, per tant, va servir sovint més com a instrument polític que religiós.