Polítiques Demogràfiques, Immigració i Conferències Clau de l'ONU

Polítiques Demogràfiques i el Debat sobre la Immigració

El debat sobre la immigració i la problemàtica que se’n deriva és un dels temes cabdals de les polítiques demogràfiques des del segle XXI. Aquest debat està directament relacionat amb la necessitat de control del nombre d’habitants del planeta.

Definició de Polítiques Demogràfiques

Les polítiques demogràfiques són les mesures econòmiques, socials i legislatives que adopten els estats amb l’objectiu de modificar les variables bàsiques de la població:

• Fecunditat
• Salut i mortalitat
• Mobilitat i migracions

Tipus Històrics de Polítiques Demogràfiques

Les polítiques demogràfiques han estat històricament de dos tipus principals:

• Maltusianes: Busquen reduir el creixement de la població controlant la natalitat.
• Populacionistes: Tenen l’objectiu d’incrementar el creixement de la població a partir d’estímuls de la natalitat i el foment de la immigració.

El Neomaltusianisme i les Mesures de l'ONU

Actualment, el neomaltusianisme (que vol limitar el creixement demogràfic del planeta) està molt present en el debat global. Per això, la majoria de les conferències de l’ONU sobre població i desenvolupament incideixen de manera particular en dos blocs de mesures essencials:

• La protecció a la infància.
• La protecció dels drets legals, laborals i de la salut reproductiva de les dones.

Conferències Internacionals de l'ONU sobre Política Demogràfica

A continuació es detallen les conferències internacionals més rellevants de l’ONU sobre política demogràfica:

• Roma (1954): Millora del Coneixement Demogràfic

  Les seves conclusions es van dirigir cap a millorar el coneixement demogràfic en els països en desenvolupament.

• Belgrad (1965): Fecunditat i Planificació del Desenvolupament

  El tema principal va ser la fecunditat com a part fonamental de les polítiques de planificació del desenvolupament.

• Bucarest (1974): Factors Demogràfics i Desenvolupament

  Va ser la primera conferència internacional. El debat es va centrar en els factors demogràfics i el desenvolupament. Les conclusions van marcar com a objectiu essencial el desenvolupament social, econòmic i cultural dels països.

• Mèxic (1984): Drets Humans i Cooperació Internacional

  Els temes més rellevants van ser els drets humans individuals i familiars, les condicions de salut i benestar, la creació de llocs de treball i l’educació. Les conclusions van destacar la necessitat de millorar la cooperació internacional i la recerca d’una millor presa de decisions polítiques sobre població.

• El Caire (1994): Programa d'Acció Integral

  Hi van participar més de 180 estats, que van acabar signant un Programa d’Acció pels següents vint anys. Aquest programa va concentrar els esforços en la relació integral entre població i desenvolupament, centrant-se a respondre a les necessitats dels individus.

• Nova York (1999): Implementació d'Estratègies

  El tema central va ser la implementació de les estratègies sobre població i desenvolupament.