Polítiques de Transport a Espanya i Catalunya: Reptes i Infraestructures

El Transport: Objectius i Evolució

Objectius Primaris del Transport

• Cobrir el desig de desplaçament de les persones.
• Enllaçar la producció i el mercat.
• Distribució de béns i serveis.

Objectius Secundaris

• Estructurar el territori.
• Integrar grups socials.
• Difusió de tècniques, cultures i idees.

Evolució Recent a l'Estat Espanyol

En les darreres dècades, el transport ha evolucionat molt a l'Estat espanyol. Destaquen dos aspectes clau:

1. El transport per carretera ocupa el 80% del total.
2. En el període 1990-2005, entre el 20% i el 30% de les despeses en infraestructures va ser a càrrec de fons de la UE (incloent-hi l'ampliació dels aeroports de Madrid i Barcelona).

Política Europea del Transport

Objectius de la Política Europea

• Equilibrar les diferents formes de transport.
• Aconseguir una circulació viària més segura i menys congestionada.
• Aconseguir millores mediambientals (reducció de CO₂).

El Rol d'Espanya en la Xarxa Europea

En relació a Espanya, els objectius se centren en:

• Millores en la connexió d'alta velocitat amb Europa (País Basc, Osca, Girona).
• Creació de l'eix multimodal Portugal-Espanya en relació a Europa.
• Creació de l'eix de ferrocarrils de mercaderies Sines-Madrid-París.
• Interoperabilitat de la xarxa d'alta velocitat dins de la Península Ibèrica.

Política Espanyola de Transport

Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT 2005-2010)

El Pla Estratègic d'Infraestructures i Transport (PEIT 2005-2010) va destinar el 50% de les inversions a la millora del sistema ferroviari. Els seus objectius principals eren:

• Crear una xarxa de ports intermodals (carretera i ferrocarrils).
• Aconseguir acostar-se als objectius de la Unió Europea (UE).

Tecnologies de la Informació (TIC)

Les Tecnologies de la Informació (TIC), conegudes com a informàtica i telemàtica, suposen per a l'activitat econòmica un factor multiplicador, millorant la seva implantació i accessibilitat.

Modes de Transport a Espanya

Transport per Carretera: El Sistema Majoritari

El transport per carretera és el sistema majoritari a Espanya, al contrari que a la resta de la UE. Es basa en el camió, l'autobús i, en un percentatge molt elevat, el cotxe particular. Aquest sistema ha requerit molta inversió en carreteres, autovies i autopistes, i ha conformat el sistema radial espanyol.

Conseqüències del Predomini Viari

• Creació d'àrees amb molta intensitat de circulació.
• Congestions freqüents en la xarxa.
• Gran impacte mediambiental.

Transport Ferroviari: Història i Liberalització

Segle XIX: Orígens i Ample de Via

Durant el segle XIX, va predominar la presència d'empreses privades que buscaven garantir l'exportació de productes de la mineria i l'entrada d'importacions. L'Estat va obligar a utilitzar l'ample de via d'1,67 metres, en lloc de l'estàndard europeu d'1,4 metres.

Segle XX: Creació de RENFE

Després de la desfeta de la Guerra Civil, amb les infraestructures malmeses, es va crear RENFE (1941) dins del període autàrquic, establint una única xarxa estatal. Per manca de capitals, RENFE mai va aconseguir completar la xarxa ferroviària ni crear un servei àgil, ràpid i funcional.

Impacte de la UE i l'Alta Velocitat

Amb l'ingrés a la UE i la liberalització del sector, la situació va canviar:

1. Aparició d'empreses subsidiàries de RENFE.
2. Aparició d'empreses petites, públiques i privades, de ferrocarril (tot i que molt petites).
3. Trencament del sistema radial (Exemple: Euromed).
4. Impacte de l'Alta Velocitat (AVE) amb ample europeu, recomanat per la UE per a distàncies de 300-600 km, en el qual s'han fet moltes inversions, no sempre rendibilitzades.

Transport Marítim i Logística Portuària

El transport marítim és essencial per al moviment de molta mercaderia a molta distància. És un medi de transport obligat a reduir constantment les despeses portuàries. Per ser competitius, els ports creen Zones d'Activitats Logístiques (ZAL) per facilitar l'emmagatzematge.

Tipus de Productes i Ports Estatals

Els productes transportats es divideixen en:

• Líquids a doll (productes energètics).
• Sòlids a granel.
• Mercaderies generals.

Els principals ports estatals es classifiquen en grups, destacant: Algesires, Barcelona (BCN), València, Tarragona (TGN), Cartagena i Bilbao.

Transport Aeri: De la Intervenció a la Liberalització

Fins a finals del segle XX, el transport aeri era una modalitat molt intervinguda pels estats europeus. A Espanya, això va donar lloc a:

• Una línia aèria estatal (Iberia).
• Un nucli de coordinació de vols (hub) a Barajas (Madrid).
• Una sèrie d'aeroports classificats segons interessos: comercials (BCN), de connexió (arxipèlags) o turístics (Màlaga i Girona).

A finals del segle XX, la UE va imposar la liberalització econòmica i aèria, resultant en més companyies i aeroports, fusions i tancaments d'empreses.

El Transport a Catalunya

Carreteres Catalanes

Barcelona és el centre d'una xarxa radial que es desplega per tot el territori. En les darreres dècades, la Generalitat (que no té competències exclusives) ha intentat finalitzar la xarxa existent i construir eixos transversals que connectin el litoral amb el Pirineu o les capitals de província sense haver de passar per Barcelona.

Xarxa Ferroviària a Catalunya

Hereva de RENFE, la xarxa ferroviària catalana té avui en dia una triple estructura:

1. Rodalies: Gestionat per la Generalitat des de l'any 2010 a través de dues empreses: la pròpia RENFE i Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
2. Xarxa Estatal: Gestionada per RENFE i ADIF, amb els dèficits ja comentats.
3. Alta Velocitat (AVE): Connecta les quatre capitals de província amb la resta de l'Estat i França, però té pendent el seu ús per al transport de mercaderies.

Ports Marítims Catalans

Existeixen una quarantena llarga de ports al llarg dels 700 km de litoral català. Dos són d'interès general (Barcelona i Tarragona), destacats al Mediterrani i molt especialitzats:

• Tarragona (TGN): Especialitzat en líquids, a causa de la seva indústria petroquímica.
• Barcelona (BCN): Especialitzat en mercaderia sòlida a granel i creuers.

La Generalitat gestiona 21 ports de pesca i 24 ports més (privats de pesca i esportius) també gestionats per la Generalitat.

Transport Aeri a Catalunya

A Catalunya hi ha 5 aeroports, 7 aeròdroms i 500 heliports. Actualment, la viabilitat dels aeroports (amb excepció del Prat) està vinculada a l'estacionalitat. Els reptes actuals inclouen:

• Davallada de passatgers per la crisi.
• Manca d'infraestructures que els converteixin en llocs intermodals.
• Nul·la presència de la Generalitat en la gestió.

L'Aeroport del Prat experimenta creixement gràcies a les línies low cost, un model que està en disputa amb els aeroports de Girona i Reus.