Popper: Contrastació Deductiva i Falsabilitat com a Demarcació
Popper: Contrastació Deductiva de Teories
Popper: Contrastació deductiva de teories: el mètode de contrastar les teories i de seleccionar-les conforme als resultats de les contrastacions sempre procedeix segons les indicacions següents. A partir d'una nova idea, plantejada provisionalment i encara no justificada en absolut, es treuen conclusions per mitjà de la deducció lògica. Aleshores, aquestes conclusions es comparen entre si i amb altres enunciats pertinents, per tal de veure quines relacions lògiques existeixen entre ells.
Procediments per contrastar una teoria:
- Comparació lògica de les conclusions entre si.
- Investigació de la forma lògica de la teoria.
- Comparació amb altres teories.
- Contrastació de la teoria mitjançant aplicacions empíriques de les conclusions que se'n poden deduir.
Si les conclusions singulars resulten verificades, la teoria supera les contrastacions. Si la decisió és negativa, si les conclusions estan falsades. Una decisió positiva només pot prestar suport a la teoria d'una manera provisional, ja que posteriors decisions negatives sempre la poden enderrocar. Mentrestant, la teoria està corroborada. La contrastació deductiva pot tractar tots els problemes que anomenem "epistemològics".
El problema de la demarcació
Objecció contra la tesi de contrastació: es podria dir que en rebutjar el mètode de la inducció es priva la ciència empírica d'allò que sembla ser la seva característica més important. Però es rebutja la lògica inductiva perquè aquesta no proporciona un signe distintiu adient, no proporciona un "criteri de demarcació" adient. Problema de la demarcació = trobar un criteri que ens permeti distingir entre les ciències empíriques i la matemàtica o lògica i els sistemes metafísics.
L'experiència com a mètode
Tres requisits que el nostre sistema teòric empíric haurà de satisfer:
- Ser sintètic, perquè pugui representar un món no contradictori, possible.
- Haurà de satisfer el criteri de demarcació, és a dir, cal que no sigui metafísic, sinó que representi un món d'experiències possible.
- Haurà de distingir-se d'alguna manera dels altres sistemes com a únic representant del nostre món d'experiència. Se l'ha de distingir aplicant-li el mètode deductiu, l'anàlisi i la descripció del que em proposo elaborar.
Des d'aquest punt de vista, l'experiència se'ns presenta com un mètode distintiu mitjançant el qual un sistema teòric pot distingir-se d'altres, de manera que la ciència empírica sembla caracteritzar-se pel seu mètode distintiu. La teoria del coneixement es pot descriure doncs com una teoria del mètode empíric (experiència).
La falsabilitat com a criteri de demarcació
Inherent a la lògica inductiva equival a exigir que tots els enunciats de la ciència empírica siguin susceptibles d'una decisió definitiva respecte a llur veritat i falsedat; direm que han d'ésser "decidibles d'una manera concloent" --> lògicament inadmissible la inferència de teories a partir d'enunciats singulars que estiguin verificats per l'experiència. Les teories no són mai verificables empíricament. És la falsabilitat d'un sistema la que cal prendre com a criteri de demarcació. La quantitat d'informació que ens dona un enunciat científic és més gran com més probable sigui el xoc amb enunciats singulars possibles.