El Predicat: Nominal vs. Verbal en Català

El Predicat: Anàlisi i Tipus

El llenguatge és un codi comunicatiu. Aquest està format per signes i regles de comunicació. Els signes estan formats per un significat –el concepte– i un significant –la fonètica i la grafia–. Les paraules estan formades per aquests signes. Les paraules formen oracions. Les oracions estan formades per un subjecte i un predicat. A continuació, ens endinsarem una mica més en el predicat.

El Predicat Nominal

Primer parlarem del predicat nominal. Aquest està format pels verbs copulatius –ser, estar i semblar–. Les oracions on hi trobem un predicat nominal es diuen oracions atributives o copulatives. Quan parlem de les oracions amb verbs copulatius tendim a anomenar-les genèricament oracions atributives, pel complement verbal que porten els verbs copulatius: l’atribut. Aquest el podem trobar en diferents estructures. El podem trobar en forma de sintagma adjectival: El cavaller és valent; sintagma nominal: En Marc és fuster; sintagma preposicional: Aquesta joguina sembla de plàstic; sintagma adverbial: El noi no està bé.

Ús dels Verbs Ser i Estar

A continuació farem un parèntesi per explicar l’ús de dos dels verbs copulatius que molts cops la utilització d’aquests genera dubtes o vacil·lacions perquè quasi no tenen significat o bé per la influència del castellà. És el cas dels verbs ser i estar.

Utilitzem el verb ser per: existir: Jo sóc; tenir lloc en un temps determinat: El campionat és demà; constatar la presència en un lloc: “En Blai no hi és. És a l’escola”; constatar l’estat dels subjectes inanimats: El cafè és fred.

En canvi, utilitzem el verb estar per: cessar de fer quelcom: Estigues calmat!; enllestir quelcom en un temps concret: El cotxe estarà a punt demà; tardar: Va estar molt de temps a venir; romandre un ser (animat o inanimat) en una posició, situació o estat sobretot quan hi ha la idea de durada: Estarem a Madrid tota la setmana. Per acabar aquest punt destacarem que hi ha adjectius que admeten ser i estar distingint el sentit: El gos és tranquil / el gos està tranquil.

El Predicat Verbal

Un cop hem parlat del predicat nominal, presentarem el predicat verbal.

La diferència principal i la que destaca més del predicat nominal és que en el predicat verbal hi podem trobar qualsevol verb que no siguin ser, estar i/o semblar. Les oracions formades per aquest predicat es diuen oracions predicatives. El predicat verbal presenta les següents característiques: són verbs que tenen significació completa i, en funció de la significació, seleccionen el SN subjecte i els complements que han de dur. Per entendre-ho millor ens basarem amb un exemple clar i entenedor: La noia menja calçots. Calçots és un nom que diu alguna cosa de l’acció del verb: menjar; és a dir la cosa menjada són els calçots. Per tant, si eliminem calçots tenim: La noia menja. L’oració ens quedarà coixa, però es podria sobreentendre que la noia menja expressat de forma genèrica. Mentre que, si suprimim el verb: La noia calçots ens surt una oració agramatical. Per tant, el verb és el nucli semàntic i sintàctic de SV. El verb té un significat precís i, d’aquesta manera, selecciona els elements que ha de portar perquè l’oració sigui gramaticalment correcta. Per exemple: el verb menjar demana: un agent de l’acció que recau en el subjecte i un SN que faci de complement del verb.

Complements del Verb

Ara, aprofitant que hem parlat dels complements del verb, els exposarem juntament amb un exemple de cada un. Trobem:

• Complement directe: És una continuació del significat del verb. Per exemple: “Ella es renta els cabells”.
• Complement indirecte: És el destinatari de l’acció verbal. Per exemple: “Porta pastissets a la metgessa”.
• Complement predicatiu: És un complement de doble afectació. Aquest recau sobre el subjecte i el verb o sobre el verb i el CD. Per exemple: “La tortuga restà confusa”.
• Complement de règim verbal: S’assembla al CD però a més demana, obligatòriament, entre el verb i el complement, una preposició. Per exemple: “Elles s’acostumen a tot”.
• Complement circumstancial: Assenyala la circumstància de l’acció verbal. D’aquests n’hi ha d’espai, temps, mode, causa o finalitat segons la pregunta que responen. Per exemple: “Ahir, els avis varen dinar a la cuina”.

Cal afegir també que hi ha un complement (el complement agent) que només apareix en oracions passives.

Visió del Predicat Nominal: Gramàtica Tradicional vs. Moderna

Finalment i per acabar, explicarem la visió del predicat nominal de la gramàtica Tradicional i la Gramàtica Moderna.

La noció de predicat nominal prové de la Gramàtica Tradicional que no analitzava un SV amb els verbs ser, estar i semblar. Per què? Perquè no tenen significat i se suposava que la predicació depenia de l'atribut; però, la Gramàtica Moderna sí que analitza un SV amb un atribut que, a més, és obligatori.