Els Presocràtics: Orígens de la Filosofia i la Physis

Els Presocràtics: La recerca de la physis

Presocràtics: La creença en una realitat ordenada (kosmos). La realitat té múltiples canvis, però sota una unitat de permanència. No s'accedeix mitjançant els sentits, sinó a través del logos (raó), que permet comprendre la realitat. Aquest és el concepte fonamental del pensament grec: la physis, entesa com l'element del qual tot està fet en darrer terme.

Milèsics: Els primers monistes

La physis és entesa com un element i substància única. Els monistes proposen un element originari:

• Tales: La physis és l'aigua. 1) Principi de vida, 2) capacitat de transformació, 3) explicació unificada de caràcter físic.
• Anaximandre: La physis és l'àpeiron. Del no-res no prové res; tot genera quelcom previ. Aquesta realitat originària ha de ser indeterminada i informe per poder donar compte de les infinites determinacions i formes que presenta la realitat.
• Anaxímenes: La physis és l'aire. Una cosa concreta, però prou subtil i plàstica per convertir-se en qualsevol cosa. Explica els processos físics pels quals la realitat originària es manifesta.

Resum dialèctic

Ens trobem per primera vegada a la història amb un procés dialèctic: tesi (Tales i l'aigua), antítesi (Anaximandre i la negació de la concreció amb l'àpeiron) i síntesi (l'aire d'Anaxímenes, que combina concreció i indeterminació).

Pitagòrics: Nombres i ànima

Escola filosòfica, científica, secta religiosa i partit polític. La seva physis són els nombres.

• Aportacions: Relació música-matemàtiques, concepció aritmogeomètrica, els nombres com a principi real, model de ciència i l'ànima com a microcosmos.
• Bases doctrinals: Preocupació per l'ànima, la seva salvació a través del coneixement, la immortalitat i la metempsicosi.
• Idees polítiques: La polis entesa com un mesocosmos i la restitució de lleis i institucions.

Heràclit: El logos i l'harmonia

Per despertar cal escoltar el logos, que és harmonia. El logos afirma que tot és u, la realitat és kosmos, una multiplicitat unificada i un canvi ordenat mitjançant la conciliació d'oposicions. El logos és la instància cognoscitiva per excel·lència.

Parmènides: L'ésser i la raó

La physis és l'ésser, el contrari del no-ésser. El no-ésser no és res; per tant, el canvi i la multiplicitat són impensables i impossibles. Per primera vegada a la història, es posa a prova la nostra convicció en la raó: què vol dir ser racionals i seguir els dictats de la raó fins al final?