Primo de Rivera i la crisi de la Restauració (1923–1930)

Context i caiguda de la Restauració (1923–1930)

La situació de l’Espanya dels principis del segle XX era la següent: d’una banda, al sistema de la Restauració se li va afegir una crisi econòmica (deguda al final de la Primera Guerra Mundial) i social (molta gent hi va perdre la feina i hi va haver moltes vagues), que van afectar sobretot Catalunya, la zona més industrialitzada, però també el sud d’Espanya; el govern, en aquell moment, era inestable a causa de la fragmentació dels partits dinàstics. A més, hi havia un descontentament general pel problema del Marroc: una intervenció considerada innecessària i perillosa per la majoria, que va acabar amb la derrota d’Annual (1921).

El 1923, un cop d’Estat impulsat per Miguel Primo de Rivera va acabar amb el sistema de la Restauració. El rei va permetre que el poder fos atorgat al capità general Primo de Rivera, ja que considerava la dictadura una solució a la crisi i a la inestabilitat del govern. El que realment intentava l’exèrcit era frenar l’expedient Picasso sobre les responsabilitats de la derrota d’Annual. En aquest any, Alfons XIII va designar el colpista com a president d’un Directori militar que va dissoldre el Parlament, va prohibir l’ús públic de la bandera catalana, va censurar la premsa, va desmantellar les institucions catalanistes, va suprimir la Mancomunitat (1925) i va restringir l’ús del català a l’àmbit privat. Va imposar una política d’ordre públic repressiva, però va resoldre el problema del Marroc aliant-se amb França: el desembarcament a la badia d’Alhucemas marca el final de la guerra.

A finals de 1925 s’estableix un Directori civil que fa veure que el règim no seria tan temporal com es pensava en un primer moment. Va crear la Unión Patriótica per tal d’aconseguir una base social que donés suport a les decisions del dictador.

Tot i això, l’oposició es va anar definint i incrementant amb el temps. Podem distingir sis grups que impulsaven el final de la dictadura:

• Republicans, com Lerroux i Manuel Azaña.
• Alguns sectors de l’exèrcit.
• Els intel·lectuals, que van criticar la falta de llibertat d’expressió.
• Els sectors catalanistes, un grup radical dels quals va intentar prendre Catalunya per les armes.
• L’oposició obrera.
• El PSOE.

El poc suport que tenia el règim va ser causa suficient perquè, amb el permís d’Alfons XIII, Primo de Rivera va dimitir el 1930.