Les principals àrees industrialitzades d'Espanya: Història i Evolució

Les àrees més industrialitzades

Des del començament de la industrialització, la indústria espanyola es va localitzar principalment a les zones costaneres –la costa cantàbrica i la mediterrània– i al centre del país.

La franja cantàbrica

En aquesta zona es van implantar indústries de base, com la siderúrgia, al costat de mines de carbó o de ferro a Astúries, Cantàbria i el País Basc. També es van localitzar en els ports importadors o exportadors com Gijón, Avilés i Bilbao. Durant el primer terç del segle XX i l'època franquista, aquesta regió es va especialitzar encara més en indústries bàsiques, grans i públiques.

El litoral mediterrani

A Catalunya, es van implantar fàbriques tèxtils, localitzades al costat dels rius o en els ports importadors de carbó. Durant el primer terç del segle XX i l'època franquista, la indústria es va diversificar: es van crear indústries bàsiques (siderúrgia de Sagunt i refineries de Tarragona, Castelló i Cartagena) i va prendre importància la indústria lleugera i les petites empreses privades.

Les grans ciutats

Les grans ciutats van atraure indústries de consum que aprofitaven la mà d'obra, el mercat, els serveis i els equipaments urbans. El cas més destacat va ser Madrid, que es va consolidar com a primer centre administratiu i financer. La capital va atraure una població creixent que va estimular el desenvolupament d'una indústria important.

Altres àrees industrials

Hi va haver altres àrees amb un pes industrial superior a la mitjana, com La Rioja, que va transformar productes locals com conserves i vi. A les Balears, la insularitat va propiciar el desenvolupament d'indústries de consum.

Les àrees de difusió industrial i poc industrialitzades

Àrees de difusió industrial

Aquestes àrees van sorgir a la dècada de 1960, com a resultat de les deseconomies de congestió de les grans aglomeracions industrials i de la política de desenvolupament del franquisme. Van aparèixer:

• Els eixos de difusió: Pròxims a les grans aglomeracions urbanoindustrials, situats a les principals carreteres de la perifèria. Exemples d'eixos nacionals inclouen l'eix de l'Ebre i el Mediterrani.
• Els enclavaments industrials aïllats: Ciutats on s'instal·laven indústries bàsiques (com Puertollano, Ponferrada) o que van ser declarades pols de promoció o desenvolupament industrial (com Valladolid, Saragossa).

Zones poc industrialitzades

A la resta del territori espanyol, la industrialització va ser escassa. Es va centrar principalment a les capitals de província i en certs enclavaments limitats a produccions tradicionals.