Les principals evidències del procés evolutiu
Què és el procés evolutiu?
L'evolució és un procés de canvi en els éssers vius al llarg del temps, el resultat del qual és la formació de noves espècies com a adaptació a les diferents condicions ambientals.
Evidències biogeogràfiques
Es basen en el fet que la distribució geogràfica dels éssers vius no és uniforme. Com més allunyades siguin dues regions, més diferència hi haurà entre la seva fauna i la seva flora. Fins i tot, molts animals o plantes existeixen només a determinades zones de la Terra.
Evidències paleontològiques
L'anàlisi comparativa de fòssils de diferents èpoques de la història de la Terra constitueix la base d'aquest tipus de proves. Mitjançant l'estudi dels fòssils, es pot comprovar la formació de determinades espècies, l'expansió i la distribució que tenen per diferents regions de la Terra, els canvis evolutius i l'extinció.
En alguns casos, el coneixement dels fòssils permet reconstruir la morfologia dels organismes i seguir-ne la història evolutiva, com és el cas de l'evolució dels homínids, grup d'especial dificultat i controvèrsia. Un aspecte important de les evidències fòssils és l'evolució de la deriva continental, que ha provocat canvis ambientals importants, com el clima, i això influeix en el procés evolutiu de nombrosos organismes.
Evidències morfològiques
Correspon als estudis d'anatomia comparada, que es basen en l'anàlisi comparada de la morfologia d'òrgans i estructures anatòmiques entre diferents organismes. Per fer-ho, es diferencien tres tipus d'òrgans o estructures anatòmiques: òrgans homòlegs, òrgans anàlegs i òrgans vestigials.
Tipus d'estructures anatòmiques
- Estructures homòlogues: Tenen el mateix origen embrionari i són anatòmicament semblants; això passa perquè s'han heretat d'un ancestre comú, però el seu aspecte pot ser diferent perquè s'han adaptat a diferents funcions, com les extremitats dels vertebrats tetràpodes.
- Estructures anàlogues: Estan adaptades a la mateixa funció, però tenen un origen diferent; no procedeixen d'un ancestre comú, com és el cas de les ales dels insectes i dels ocells.
- Estructures vestigials: Són característiques anatòmiques atrofiades perquè no fan cap funció determinada. Hi ha una relació evolutiva entre els organismes que tenen aquestes estructures atrofiades i els organismes que encara les utilitzen.