Principals Teories Ètiques i Filosòfiques: De Sòcrates a Habermas
Corrents de Pensament Ètic
Relativisme moral (Sofistes)
No hi ha normes morals vàlides per a tothom. Cada individu o cada cultura tenen els seus valors, que són els bons per a ells.
Universalisme i intel·lectualisme moral (Sòcrates)
Allò que està bé o malament no depèn de cada individu o cultura; es pot raonar i és vàlid per a tots (universalisme). Per a fer el bé, s’ha de conèixer i, una vegada conegut, no es pot no fer, és a dir, ningú fa el mal volent (intel·lectualisme moral).
Universalisme i objectivisme antic (Plató)
El Bé és únic i el mateix per a tots. Només mitjançant un ús adequat de la raó es pot arribar a conèixer. Una vegada conegut, cal que l’ésser humà adreci totes les seves accions cap a ell.
Eudemonisme (Aristòtil)
La finalitat de tots els nostres actes és aconseguir la felicitat, que és el bé suprem. Aquesta només es pot aconseguir, però, mitjançant la pràctica de la virtut.
Hedonisme (Epicur)
La finalitat de tots els nostres actes és aconseguir la felicitat, que és el bé suprem. Aquesta només es pot aconseguir, però, mitjançant la recerca del plaer, entès com a absència de dolor i com a impertorbabilitat de l’ànima.
Jusnaturalisme cristià (Aquino)
Cal seguir les normes morals (llei natural) que es deriven de la Llei Eterna promulgada per Déu en crear el món. Són normes que tenen validesa per a tots, perquè Déu les ha vinculat a la naturalesa humana.
Emotivisme moral (Hume)
Les accions que anomenem bones moralment són aquelles que generen en nosaltres un sentiment d’aprovació. Aquest sentiment ve generat per la utilitat a la humanitat que reporten aquestes accions.
Ètiques Modernes i Contemporànies
Ètica deontològica (Kant)
Només tenen vàlua moral les accions que es fan per respecte al deure. Tota norma que vulgui ser moral haurà de poder ser universalitzable i assegurar el tractament de qualsevol ésser humà com un fi en si mateix i no només com a mitjà.
Utilitarisme social (J. S. Mill)
Les accions que podem considerar morals són aquelles que promouen la felicitat del nombre més gran de persones.
Crítica marxista de la Moral (Marx)
Al llarg de la història, els valors morals imperants en una societat han estat valors que, sota l’aparença de la més alta espiritualitat fonamentada en Déu o la Raó, encobrien interessos econòmics de la classe social dominant.
Ètica vitalista (Nietzsche)
Els valors morals vigents en la cultura occidental són contraris a la vida i cal reafirmar els valors de les morals aristocràtiques.
Crítica psicoanalista de la moral (Freud)
Els valors morals vigents en la cultura occidental són la interiorització de normes socials externes repressores dels instints per tal d’assegurar la convivència civilitzada.
Ètica del discurs (Habermas)
El fet comunicatiu humà pressuposa la legitimació d’aquelles normes que són fruit del consens i asseguren la universalitat, la igualtat d’oportunitats de tots, així com els principis de llibertat i participació.