El procés digestiu: des de la boca fins a l'intestí gros
El sistema digestiu: un viatge pels nutrients
Els organismes unicel·lulars obtenen directament del medi els nutrients.
Aparell digestiu: introdueix en l'organisme els aliments i n'extreu els nutrients.
Aparell respiratori: capta l'oxigen i elimina el diòxid de carboni.
Aparell excretor: expulsa les substàncies de rebuig a l'exterior procedents del metabolisme cel·lular.
Aparell circulatori: transporta els nutrients i l'oxigen i recull el diòxid de carboni.
El tub digestiu és un conducte llarg que està format per la boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros i anus.
Les glàndules annexes són aquelles que segreguen els sucs a l'interior del tub digestiu.
A la boca es localitzen les dents i la llengua. És l'orifici d'entrada del tub digestiu, el paladar dur, el paladar bla i la campaneta.
La faringe és un tub comú als aparells digestiu i respiratori.
L'esòfag és un tub d'uns 25 cm que comunica la boca amb l'estómac.
L'estómac és un sac muscular que té dues vàlvules: una d'entrada, el càrdies, i l'altra de sortida, el pílor.
L'intestí prim té una longitud de 6 o 7 metres i està dividit en tres parts: duodè (la part més petita), jejú i ili.
L'intestí gros és la part terminal del tub digestiu i es comunica amb l'intestí prim per la vàlvula ileocecal.
Les glàndules salivals produeixen saliva.
El pàncrees segrega el suc pancreàtic a nivell del duodè.
El fetge segrega la bilis, que s'emmagatzema a la vesícula biliar.
La digestió mecànica consisteix a triturar o trencar els aliments.
La digestió química consisteix en que els sucs digestius trenquen els nutrients en els seus components més senzills.
- Boca
La insalivació és quan l'aliment es mescla amb la saliva i es produeix una digestió química.
La primera fase de la deglució és voluntària.
La saliva està formada per aigua, sals minerals i un enzim digestiu, la ptialina o amilasa salival. Gràcies a la ptialina, a la boca comença la digestió química del midó.
- Faringe
Té lloc la segona fase de la deglució per evitar que l'aliment entre a les vies respiratòries.
- Esòfag
El bol alimentari circula fins a l'estómac per mitjà de "moviments peristàltics".
- Estómac
El bol alimentari arriba al càrdies, que s'obri per permetre la seua entrada i immediatament es tanca evitant el retrocés. A l'estómac es finalitza la digestió mecànica.
- Intestí prim
Ací té lloc la major part de la digestió química i l'absorció. La bilis ajuda en la digestió dels greixos. El suc intestinal i pancreàtic contenen enzims.
Amilasa: trenca el midó en disacàrids. Disacaridases: trenquen els disacàrids en monosacàrids. Proteases: trenquen les proteïnes en aminoàcids. Lipases: trenquen els lípids en àcids grassos i glicerina.
La bilis no conté enzims, però facilita l'acció de les lipases.
- Intestí gros
L'etapa final té lloc al còlon. Les principals funcions són: absorció d'aigua i ions orgànics i eliminació de les restes de la digestió, formant els residus fecals.
Al còlon es troba la flora bacteriana o intestinal, que descompon algunes substàncies no atacades.