Procés de Reproducció Humana: Espermatogènesi, Fecundació i Desenvolupament Embrionari

Espermatogènesi en l'Ésser Humà

Quan l'home arriba a la maduresa sexual, les cèl·lules germinals que hi ha a les parts internes dels *túbuls seminífers* dels testicles es multipliquen per mitosi successives i formen els espermatogonis. Els espermatogonis augmenten de mida i es transformen en espermatòcits I (de primer ordre).

Cada espermatòcit I dona lloc, per la primera divisió meiòtica, a dos espermatòcits II (de segon ordre), que formaran dues espermàtides. Les espermàtides es transformen finalment en espermatozoides.

Aspectes destacats de l'Espermatogènesi

• Les cèl·lules germinals masculines en desenvolupament no fan la citocinesi, de manera que queden unides en grups per ponts citoplasmàtics, que duren fins al final del procés, moment en què els espermatozoides s'alliberen a la llum del túbul seminífer.
• A diferència de l'oogènesi, els espermatozoides es produeixen pels testicles des de la maduresa sexual de l'individu.
• En una ejaculació normal s'alliberen uns 300 milions d'espermatozoides.

La Fecundació

És la unió del gàmeta femení i del masculí. Aquesta unió dona lloc al zigot.

Tipus de Fecundació

• Fecundació externa: Té lloc a l’aigua. Es dona en organismes aquàtics com esponges, mol·luscs, equinoderms, peixos i amfibis.
• Fecundació interna: Es produeix a l’interior del cos de la femella, en organismes terrestres.

Etapa 1: Fertilització (Aproximació i Penetració)

Consisteix en l'aproximació dels gàmetes i la penetració de l'espermatozoide a l’òvul. En l'ésser humà, això succeeix a les trompes de Fal·lopi.

El procés en l'ésser humà

• En l'ejaculació s'alliberen uns 300 milions d'espermatozoides que viatgen a una velocitat de 3 mm/h des de la vagina fins a la trompa de Fal·lopi, passant per l’úter.
• La major part de l'esperma mor esgotat pel camí. Només l'1% arriba a la cavitat uterina, i menys d’un centenar arriba a la trompa de Fal·lopi.
• Els espermatozoides poden viure fins a 3 dies a les vies genitals femenines, a l’espera de trobar l'oòcit per ser fecundat.
• Quan l'espermatozoide troba l’oòcit, intenta travessar la seva membrana. Quan ho aconsegueix, introdueix el seu nucli a l'interior de l’oòcit per incorporar el material hereditari que porta emmagatzemat en forma de cromosomes.
• L’oòcit produeix una coberta molt resistent que evita la penetració d'un segon espermatozoide.

Etapa 2: Amfimixi (Unió dels Nuclis)

És la unió dels dos nuclis en un de sol.

• En primer lloc, el nucli espermàtic es descondensa i dona lloc al pronucli masculí.
• El pronucli masculí es dirigeix cap al nucli de l'òvul, ara anomenat pronucli femení.
• Els dos pronuclis s'uneixen (cariogàmia), es reabsorbeixen els embolcalls nuclears i es forma un sol nucli (sincarió), en el qual es reuneixen els cromosomes de tots dos, formant-se un nucli diploide.

La fecundació s’ha acabat, i el zigot així format és a punt per començar el desenvolupament embrionari.

Desenvolupament Embrionari

Procés que comprèn les successives divisions cel·lulars d'un zigot fins a arribar al part (en el cas dels animals vivípars) o a l'eclosió de l'ou. L'eclosió es pot produir dintre del cos matern (animals ovovivípars) o fora (animals ovípars).

Fases del Desenvolupament Embrionari

• Segmentació
• Gastrulació
• Organogènesi

L'Organogènesi

És el procés pel qual les cèl·lules i els teixits sofreixen transformacions encaminades a la formació dels òrgans, a partir dels tres fulls embrionaris:

• A partir de l’ectoderma es formarà la pell, el cabell, les lents dels ulls, el nas, la boca, l’anus, les dents i tot el sistema nerviós.
• A partir del mesoderma es formen els músculs, ossos, teixit limfàtic, melsa, sang, cor, pulmons i els sistemes reproductor i excretor.
• A partir de l’endoderma sorgiran la llengua, les amígdales, la uretra, la bufeta, el tub digestiu i les glàndules annexes.