El procés d'urbanització i els reptes de les ciutats

La ciutat difusa

El seu desenvolupament es deu a diversos factors:

• El trasllat d’activitats empresarials fora de la ciutat central.
• L’intens desenvolupament i millora de les infraestructures de transport per carretera i de les xarxes de transport públic.
• L’augment de les rendes familiars que permeten disposar de més d’un vehicle.
• El desenvolupament de valors com la vida saludable als espais rurals i el contacte amb la natura.

Les conseqüències de la ciutat difusa són:

• L’expansió dels usos artificials del sòl.
• És un model de ciutat més consumidora.
• Provoca problemes de congestió de trànsit que demanden més infraestructures de transport.
• Els ajuntaments necessiten sistemes de gestió més complexos.

3. El procés d’urbanització

3.1. El creixement urbà

Parlam d’urbanització per referir-nos al procés pel qual l’espai urbà guanya habitants en detriment de la població rural.

Al començament del segle XX, només un 13% de la població mundial vivia a la ciutat. Avui, les ciutats acullen més del 53% de la població.

Aquest procés d’urbanització començà als països desenvolupats, però ara és més intens als països menys desenvolupats. Tot i això, els països més desenvolupats continuen sent els més urbanitzats.

Un altre tret de l’urbanisme és l’augment de les megaciutats. Les megaciutats són aglomeracions urbanes de més de 10 milions d’habitants (actualment, les megaciutats en el món superen la vintena). No obstant això, la majoria de la població urbana mundial viu en ciutats mitjanes i petites.

3.2. Els països desenvolupats

Iniciaren la seva urbanització a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, paral·lelament al procés d’industrialització. Avui tenen:

• Percentatges de població urbana que superen el 80% de la població total del país.
• Xifres de població urbana creixents, però a un ritme inferior als països emergents i en vies de desenvolupament.

Aquest augment s’explica per tres factors:

• Les activitats urbanes tenen rendes més altes i, a més, les ciutats gaudeixen d’una major oferta de serveis i de feina.
• La població urbana és més jove que la rural.
• Les ciutats han consolidat el seu paper de centres econòmics en un món global.

3.3. Els països emergents i en vies de desenvolupament

La població urbana suposa el 46% del total de la població. Les seves xifres de creixement superen de llarg les dels països desenvolupats. Això es deu a tres factors:

• Els intensos corrents migratoris del camp a les ciutats (per tenir una vida millor).
• La població urbana és més jove i, per tant, té un creixement natural més elevat.
• Aquestes ciutats han generat un major nombre de llocs de feina i oportunitats gràcies a la deslocalització d’activitats econòmiques procedents dels països desenvolupats.

4. La xarxa urbana mundial

4.1. Les ciutats articulen el territori

Les ciutats es relacionen entre elles formant una xarxa urbana mundial que organitza en gran mesura la vida del planeta:

• Les ciutats s’han convertit en els centres distribuïdors de les xarxes de transport.
• Esdevenen els centres econòmics i polítics del món (on es prenen les decisions més importants).
• Actuen com a centres de difusió de la informació.
• Són els principals centres d’innovació del planeta en ciència, cultura, economia...

4.2. Les ciutats globals

Entre les ciutats hi ha una jerarquia, un ordre segons la influència que tenen les decisions que s’hi prenen i les activitats que s’hi fan. Aquesta xarxa urbana mundial està encapçalada per les ciutats mundials o globals:

• Les seves decisions i activitats tenen un àmbit mundial.
• Actuen com a centres mundials dels fluxos financers, comercials, culturals, de la informació, etc.
• Estan molt ben comunicades entre elles i amb les capitals del món més importants.

Les més poderoses i influents són: Nova York, Londres, París, Tòquio i Hong Kong.

4.3. La xarxa urbana estatal

Dins les fronteres d’un país també hi ha una jerarquia entre les ciutats:

• Les grans ciutats o metròpolis nacionals: les capitals dels estats i les ciutats que exerceixen una influència en el territori del seu país.
• Centres urbans regionals: l’àrea d’influència és una regió del país; estan ben comunicades amb les metròpolis nacionals.
• Les ciutats petites: la seva influència es limita al seu territori més proper.

5. Els grans reptes de les ciutats

5.1. La contaminació atmosfèrica

A les ciutats es produeixen elevades concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle per l’ús de vehicles i calefaccions, per això:

• Les ciutats contribueixen activament a l’escalfament global.
• Es dona un microclima urbà o illa de calor (les temperatures són superiors a les ciutats que a l’entorn rural).

5.2. El trànsit

L’intens flux de persones i mercaderies:

• Exigeix unes inversions elevades en construcció i manteniment de la xarxa viària i en complexos sistemes de gestió de trànsit i d’aparcament.
• Provoca pèrdua de temps en els desplaçaments, embossos, sinistralitat elevada, consum energètic i contaminació.

5.3. La gestió dels residus

La nombrosa població urbana consumeix molt i genera grans quantitats de residus que s’han de tractar adequadament creant abocadors controlats, incineradores, plantes de reciclatge… A les ciutats dels països menys desenvolupats hi ha abocadors il·legals que contaminen descontroladament.

5.4. Els problemes de marginalitat

Les persones amb menys recursos viuen als barris més degradats de la ciutat o allunyats del centre. A les ciutats dels països poc desenvolupats han sorgit extenses barriades de barraques que no tenen serveis bàsics. Es produeix, per tant, una segregació social de l’espai urbà i apareixen bosses de marginalitat normalment conflictives.

5.5. Altres problemes

• Les ciutats són grans consumidores de recursos (aigua, energia, queviures...) i qui les governa (els ajuntaments) n’han de garantir el subministrament.
• La gestió d’una ciutat no és fàcil i requereix infraestructures grans i costoses; per això, un altre problema és el finançament (sovint els governs municipals contreuen deutes elevats).
• La planificació del creixement urbà, que ha de ser sostenible.
• L’especulació immobiliària, que provoca una sobrevaloració dels preus dels habitatges.
• El respecte i la integració de les diferents cultures.