Processos metabòlics: fotosíntesi, respiració i creixement de les plantes de menta
3. a) Processos metabòlics responsables i raonament
Fase diürna (llum): Predomina la fotosíntesi oxigènica. S'allibera O2 per la fotòlisi de l'aigua a un ritme superior al que es consumeix en la respiració. Per tant, la concentració d'O2 augmenta.
Fase nocturna (foscor): La fotosíntesi s'atura per manca de llum. Les plantes només fan la respiració cel·lular, procés que consumeix O2 per obtenir ATP. Per tant, la concentració d'O2 disminueix.
b) Creixement de les plantes de menta (increment de biomassa)
Increment net de biomassa: Es produeix quan la matèria orgànica sintetitzada en el Cicle de Calvin (fase fosca) supera la que es degrada durant la respiració cel·lular. L'oxigen s'ha generat durant la fase lluminosa de la fotosíntesi a causa de la fotòlisi de l'aigua.
6. Àcids nucleics: Nucli, mitocondris, cloroplasts. Glucosa: Citosol. Proteïnes: Ribosomes. Glicogen i midó: Citosol / Amiloplasts. Glicosilació (lípid/proteïna): R.E. i Aparell de Golgi. Fosfolípids i colesterol: REL (R.E. llis).
7. Quan no hi ha prou oxigen als músculs (condicions anaeròbiques), el piruvat es redueix a àcid làctic mitjançant la fermentació làctica per tal de regenerar el NAD+. Destí i procés: L'àcid làctic acumulat al múscul s'aboca al torrent sanguini i viatja fins al fetge. Al fetge té lloc la gluconeogènesi, ruta anabòlica que reconverteix el lactat novament en àcid pirúvic i finalment en glucosa. Aquesta glucosa s'allibera de nou a la sang per retornar al múscul i ser utilitzada o emmagatzemada. Aquest circuit tancat es coneix com el Cicle de Cori.
9. Es posa en marxa el procés de conversió dels polisacàrids en triacilglicèrids, els quals s'acumulen al teixit adipós per fer reserves. Aquesta via permet acumular la màxima energia possible pels següents motius:
Més energia en menys volum: Els lípids emmagatzemen 9,1 kcal per gram (enfront de les 4,3 kcal dels polisacàrids) en la meitat de volum.
Sense aigua: Els lípids (triacilglicèrids) no precisen aigua per acumular-se al teixit adipós, fent que la reserva sigui molt més eficient i compacta per a l'hivern.
8. 1. Glicogenòlisi, 2. Glicogenèsi, 3. Glicòlisi, 4. Gluconeogènesi, 5. Fermentació làctica, 6. Cicle de Krebs, 7. Hidròlisi de triacilglicèrids, 8. Esterificació, 9. β-oxidació, 10. Biosíntesi dels àcids grassos, 11. Degradació de proteïnes, 12. Síntesi de proteïnes, 13. Cadena respiratòria i fosforilació oxidativa.