Proclamació, Bienni Reformista i Bienni Conservador a la II República

La Proclamació de la Segona República (1931)

Eleccions Municipals del 12 d'Abril de 1931

• Zones Rurals: Triomf de les candidatures monàrquiques. Pretenien ser un pas cap a la normalitat constitucional.
• Zones Urbanes: Victòria de la coalició republicanosocialista. Interpretació com a plebiscit sobre la monarquia.

El 14 d'Abril: Proclamació de la República

El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República Espanyola.

• Celebracions al carrer (Eibar, Espanya).
• Exili d'Alfons XIII.
• Lluís Companys proclama la República des de l'Ajuntament de Barcelona.
• Francesc Macià proclama l'Estat Català dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Conflicte i Negociacions a Catalunya

Conflicte amb el Govern Provisional espanyol. Negociacions per l'autonomia catalana (Pacte del 21 d'abril de 1931).

El Govern Provisional (Abril-Desembre 1931)

Presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Integrat per republicans, socialistes i nacionalistes (Pacte de Sant Sebastià).

Conflictes Inicials i Tensions

• Descentralització de l’Estat: Negociació amb Catalunya per establir un règim autonòmic.
• Antagonisme amb l’Església: No-reconeixement del Concordat del 1851. Esclats de violència anticlerical, com la crema de convents (maig de 1931).
• Oposició de l’Exèrcit: No volen perdre privilegis.

La Constitució Republicana de 1931

Defineix Espanya com una República de treballadors. Principis clau:

• Estat laic.
• Igualtat davant la llei: reconeixement de drets civils.
• Sufragi universal, també femení.
• Estat integral compatible amb l'autonomia regional.

Oposicions a la Constitució

• Sectors Catòlics: Denúncia de la persecució religiosa.
• Sectors Centralistes: Temor al trencament de la unitat d’Espanya.

Context Socioeconòmic

Temps difícils per al nou règim democràtic a causa de la dura crisi econòmica (Crac del 29). Context internacional: fragilitat dels règims democràtics davant el creixement dels règims autoritaris. Radicalització de sectors obreristes. Dificultats internes: tancament d’indústries i dèficits crònics al sector ferroviari. Crítiques per les intervencions estatals en l’economia.

El Bienni Reformista (1931-1933): Les Grans Reformes

La Política Laïcista i la Qüestió Religiosa

Mesures principals per a la secularització de l'Estat:

• Secularització de cementiris, matrimoni civil i Llei de Congregacions Religioses.
• Expulsió del cardenal Segura per actituds contràries a la República.
• Protesta col·lectiva dels bisbes contra la laïcitat de l’Estat.
• Rebuig conservador a la no-confessionalitat de l’ensenyament públic.

La Reforma Agrària

Objectiu: Redistribució de la propietat i creació d'una classe mitjana rural.

• Llei de Reforma Agrària (1932): Expropiació de terres per mal ús.
• Creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA).

Limitacions de la Reforma Agrària

• Aplicació lenta i limitada.
• Rebuig dels grans propietaris.
• Insatisfacció de la pagesia.

La Reforma Militar

Objectiu: Reduir la macrocefàlia militar i garantir la lleialtat militar al règim republicà.

• Llei de Retir de l’Oficialitat: Jubilació voluntària amb sou íntegre.
• Creació de la Guàrdia d’Assalt per reforçar la seguretat.

Oposició Militar

Intent de cop militar (la Sanjurjada, 1932).

La Descentralització de l’Estat: Les Autonomies

• Catalunya lidera el procés autonòmic amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia.
• Retards als projectes del País Basc i Galícia per oposicions internes i externes.

Reformes Sociolaborals

• Millores laborals: jornada laboral de 40 hores, augment de salaris, creació d’assegurances socials.
• Llei de contractes de treball i creació de jurats mixtos per resoldre conflictes laborals.

Projectes Educatius i Difusió Cultural

• Construcció d’escoles rurals.
• Missions Pedagògiques i biblioteques ambulants.
• Activitats com el teatre universitari La Barraca.
• Publicacions i iniciatives culturals per a les zones rurals.

L'Autonomia Catalana i la Generalitat Republicana

L'Estatut de Núria i la seva Aprovació

• Francesc Macià encapçala la Generalitat provisional.
• L’Estatut de Núria declara Catalunya Estat autònom dins la República.
• Plebiscit popular amb el 99% de suport.

La Discussió de l’Estatut a les Corts Espanyoles

• Oposició ferotge de la dreta, que tem la fragmentació de l’Estat.
• Defensa de Manuel Azaña de l’autonomia catalana com a part del model republicà.

La Generalitat Republicana

Eleccions al Parlament català amb triomf d’ERC (56 escons). Lluís Companys succeeix Macià després de la seva mort el 1933.

Tasques de Govern (1931-1933)

• Economia: Impuls a les cooperatives i suport als rabassaires.
• Sanitat: Creació d'una xarxa d’hospitals i programes d’educació pública.
• Ensenyament: Publicació del Diccionari de Pompeu Fabra.

Radicalització de l'Obrerisme i Conflictes Socials

Divisió de la CNT

• Trentistes (moderats): Liderats per Ángel Pestaña i Joan Peiró, proposen la col·laboració amb la República.
• Faistes (radicals): Dirigits per García Oliver, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, impulsen la insurrecció armada.

Insurreccions Obreres

• Intents de revolta a Andalusia i Catalunya (Alt Llobregat, 1932).
• Ocupació de terres i declaració del comunisme llibertari en algunes zones.
• Augment de la conflictivitat social.

La Crisi de Casas Viejas (1933)

Revolta pagesa a Cadis liderada per militants de la CNT. Repressió brutal per part de la Guàrdia Civil (més de 20 morts). L'escàndol polític i parlamentari desgasta greument la imatge del govern d'Azaña.

La Crisi del Govern Azaña i les Eleccions de 1933

Reorganització de les Dretes

• CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes): Liderada per José María Gil-Robles, amb suport de l’Església i sectors conservadors. Objectiu: desmantellar les reformes republicanes.
• Altres forces: Falange Española, Renovación Española, Comunión Tradicionalista.

La Caiguda del Govern Reformista

• Desgast del govern per la repressió de Casas Viejas i els conflictes laborals.
• Fractures dins la coalició republicanosocialista.
• Dimissió de Manuel Azaña (octubre de 1933).

Eleccions Generals de 1933

El sistema electoral premiava les candidatures més votades a cada circumscripció, incentivant la unió de les dretes i dividint l’esquerra.

Resultats

• Triomf de la CEDA (115 diputats).
• Partit Radical d'Alejandro Lerroux (102 diputats).
• L’esquerra es presenta desunida: el PSOE és la força més votada de l'esquerra (58 escons), però la CNT opta per l’abstenció.

El Bienni Conservador (1933-1935)

Govern Radical-Cedista

El govern, inicialment liderat pels radicals de Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA, va revertir moltes reformes:

• La Reforma Agrària va ser suspesa i les terres retornades als grans propietaris.
• L’ensenyament religiós recupera protagonisme.
• Repressió de vagues i insurreccions laborals.
• Amnistia política: Alliberament de Sanjurjo i altres militars colpistes. Reintegració d’oficials oposats a la República.

Crisi i Corrupció

Escàndols de corrupció (el cas de l’Estraperlo i el cas Nombela) que afecten directament el Partit Radical de Lerroux.

La Revolució d'Octubre de 1934

L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern provoca una reacció insurreccional de l'esquerra, que temia l'arribada del feixisme.

Astúries: Revolució Social

Liderada per miners socialistes, anarquistes i comunistes. Ocupació de ciutats i substitució d’ajuntaments per comitès revolucionaris. Repressió brutal amb l’Exèrcit d’Àfrica, dirigit per Franco i Goded (més de 1.000 morts).

Catalunya: Proclamació de l'Estat Català

Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d’octubre. Escàs suport popular i rebuig de la CNT, que no hi participa.

Conseqüències de la Repressió

Repressió generalitzada (General Batet) amb 3.500 detinguts, incloent Companys i tot el govern català.

• Suspensió de l’Estatut d’Autonomia.
• Clausura d’institucions com la Universitat de Barcelona (UB).