El Profeta de Pablo Gargallo: Anàlisi de l'Escultura Cubista

Fitxa tècnica: El Profeta de Pablo Gargallo

Obra: El Profeta (cubista)
Autor: Pablo Gargallo
Any: 1933-1936
Estil: Cubista
Material: Bronze (original en guix)
Tipologia: Escultura exempta
Tema: Religiós
Localització: Museo Pablo Gargallo (Saragossa)

Context històric i artístic

Pablo Gargallo va estudiar a l'escola de la Llotja i va rebre influències de l'art modernista, l'expressionisme i l'art primitiu. Una de les obres més importants que va realitzar va ser "La Valquíria" per al Palau de la Música Catalana. Des del seu primer viatge l'any 1903 fins que s'instal·la definitivament a París el 1923, va estar en contacte permanent amb els artistes avantguardistes i amb Picasso, qui va influir de manera determinant en la seva obra.

Descripció formal i estilística

Aquesta és considerada l'obra més important de Gargallo. Es tracta d'una figura humana realitzada mitjançant planxes de metall retallades i estructurades al voltant d'un eix central (que conforma el cos, el tronc, la cama esquerra i el cap de la figura). Les altres parts de l'anatomia es disposen al voltant d'aquest eix central.

La idea del buit i el volum virtual

• Concepte de buit: L'escultura presenta parts creades a partir de deixar espais buits.
• Joc de formes: L'ús de formes còncaves i convexes, juntament amb el contrast entre el buit i el ple, aporta una gran expressivitat i genera un joc dinàmic de llums i ombres.
• Cabells: Estan realitzats amb planxes retallades i dentades que contribueixen a donar expressivitat, dinamisme i tensió formal a la peça.
• Multifacialitat: L'autor defineix aquest concepte com a "volum virtual". L'obra es presenta com una estructura oberta i unitària.

Temàtica i significat de l'obra

L'escultura és una representació de la idea del profeta. La figura sosté una llança amb la mà esquerra, té el braç dret aixecat i la boca molt oberta, en una actitud clarament dirigida a un públic. Aquesta postura ens convida a seguir-lo i a prendre el camí de la veritat sota el poder de la paraula. És l'escultura més gran que va fer Gargallo i la més coneguda, tot i que l'artista mai la va arribar a veure passada a bronze.

Models, influències i llegat

L'obra rep influències directes del cubisme pictòric de Picasso (per la juxtaposició de plans), de l'expressionisme (per la força de la forma) i de l'escultura primitiva (per la geometrització i l'antirealisme). Gargallo va fer una gran introducció dels espais en buit seguint l'estela d'Archipenko, i la seva idea del buit influirà posteriorment en molts altres artistes.

Característiques del cubisme en l'escultura

El cubisme neix al segle XX a París amb un caràcter de grup, tot i que sense manifestos tancats. Les seves bases són:

• Fragmentació: Es fragmenta l'objecte i l'espai amb formes geomètriques a manera de juxtaposició de plans.
• Perspectiva: Es trenca amb la visió renaixentista d'un sol punt de vista, mostrant l'objecte des de diferents angles simultàniament.

Diferències entre Cubisme Analític i Sintètic

• Cubisme Analític: Es caracteritza per l'ús de plans senzills que analitzen l'objecte, amb una gamma cromàtica reduïda i, de vegades, monocromia.
• Cubisme Sintètic: Proposa una reconstrucció lliure de l'objecte sense perspectiva. No busca la imitació, sinó que l'objecte es dedueix de la composició.