Progressisme i conceptes clau del liberalisme espanyol
Progressisme i termes del liberalisme a Espanya
Progressisme
Progressisme és una ideologia política que persegueix el progrés integral de l'individu en un entorn d'igualtat, llibertat i justícia. (Oposat als conservadors.)
Relació
Eren una de les dues branques en què es va dividir el liberalisme espanyol.
Quintes
Quintes eren un sistema de reclutament de les tropes que garantia la renovació anual i permanent de les forces militars. El govern fixava el nombre de soldats que es necessitaven i els repartia per províncies. Eren joves entre 18 i 24 anys i s’elegien per mitjà d’un sorteig.
Relació
Com que les classes altes es lliuraven del servei militar a través del pagament d'uns diners, el sistema de quintes va generar molts descontents entre les classes populars.
República federal
República federal és un estat que és una federació i alhora una república. És una organització política que es caracteritza per tenir l'estat dividit en tres poders: executiu, judicial i legislatiu, divisió que s’expressa en una administració central i en una pluralitat d’administracions locals.
Relació
Els republicans federals eren majoria dins del conjunt de republicans i representaven els sectors populars de la societat.
República unitària
República unitària és un estat o país governat com una sola unitat, sovint amb una sola assemblea legislativa, un únic sistema judicial que supervisa els tribunals locals i només una constitució.
Relació
La república proclamada a Espanya era federal, però després de les rebel·lions cantonals es va inclinar cap a l'unitarisme.
Revolució liberal
Revolució liberal és un tipus de revolució portada a terme per la classe social de la burgesia i que aspira a esdevenir la classe dirigent enfront d'altres grups socials que s'oposin al seu poder.
Relació
La Revolució Liberal a Espanya es va produir entre la proclamació com a cap de govern de Calatrava i l'inici de la dècada moderada de 1845.
Sufragi censatari
Sufragi censatari és el sistema electoral que permetia el dret a vot a una part determinada de la població que complís determinats requisits relacionats amb la seva condició social. Aquests requisits generalment eren econòmics o socials, a més del sexe, ja que es referia només als homes.
Relació
Totes les constitucions del període de l'estat liberal tenien com a sistema electoral el sufragi censatari, més o menys restringit.