Quina és la diferència entre adequació i coherència?

L'adequació fa referència a l'ajustament del text als elements de la comunicació i és de caràcter pragmàtic. La coherència és la ordenació d'idees amb un significat global, complet i lògic.

Què és l'anàfora i la catàfora?

Són procediments de referència de cohesió. L'anàfora es produeix quan l'element al qual es remet apareix prèviament, i la catàfora quan apareix posteriorment.

Quins són els tipus d'estructura temàtica?

Segons el document, poden ser climàtica (eix temàtic al final), anticlimàtica (eix temàtic al principi), lineal (eix temàtic al llarg de tot el text) i circular (eix temàtic a l'inici i al final).

Propietats del text: adequació, coherència i cohesió

Resum

Aquest document explica què és el text com a unitat comunicativa i les tres propietats que ha de complir: adequació, coherència i cohesió. També introdueix mecanismes de referència com la deixis, l'anàfora i la catàfora, les estructures temàtiques, la modalització i els tipus de discurs. És un material útil per revisar conceptes bàsics d'anàlisi lingüística i textual.

Punts clau

El text és la màxima unitat lingüística, emesa per un parlant amb un propòsit comunicatiu en un context determinat.
L'adequació és l'ajustament del text als elements de la comunicació i té un caràcter pragmàtic.
La coherència és l'ordenació lògica d'idees que dona un significat global, complet i clar.
La cohesió fa referència a la microestructura del text, és a dir, a les relacions entre enunciats mitjançant elements lingüístics interrelacionats.
La deixis incorpora al text les marques de persona, temps i espai de la situació d'enunciació.
L'anàfora remet a un element que ja ha aparegut, mentre que la catàfora remet a un element que apareixerà després.

Posa't a prova

El Text: Definició i Característiques

El text és la unitat de caràcter lingüístic, emesa per un parlant, amb un propòsit comunicatiu, en un context. És la màxima unitat lingüística.

Trets del Text

Missatge complet
Unitat temàtica
Estructura externa (paràgrafs)

Les Tres Propietats Fonamentals

El text ha de complir tres propietats essencials: adequació, coherència i cohesió.

Adequació

Es refereix a l'ajustament del text als elements de la comunicació. Està condicionada per les intencions comunicatives, el context de comunicació, el canal, etc. Té un caràcter marcadament pragmàtic.

Coherència

Implica un significat global, complet i lògic. És l'ordenació d'idees amb un sentit clar. Té un caràcter comunicatiu.

Cohesió

Es refereix a la seva microestructura, constituïda per elements lingüístics interrelacionats. El text ha de ser estructurat internament.

Resum de les Propietats

Adequació: Relacions entre els elements de la comunicació.
Coherència: Idees organitzades.
Cohesió: Relacions entre enunciats (microestructura).

La Dixi

És el mecanisme bàsic que permet incorporar al text els elements de la situació d'enunciació. Es refereix a les marques de persona, temps i espai que s'usen en un text per a fer referència a elements de la situació comunicativa.

Mecanismes de Referència (Cohesió)

Procediment de cohesió pel qual un element lingüístic (A) remet a un altre (B), ja sigui per repetició o per substitució.

Tipus de Referència

Procediments gramaticals: La Dixi.
Altres:
- Anàfora: Quan l'element al qual es remet (B) apareix prèviament.
- Catàfora: Quan l'aparició de l'element al qual es remet (B) és posterior.
- Repetició.

Estructura Temàtica (Coherència)

Organització del text segons la disposició de l'eix temàtic:

Climàtica: L'eix temàtic es troba al final del text.
Anticlimàtica: L'eix temàtic apareix a la part inicial del text.
Lineal: L'eix temàtic es desenvolupa al llarg de tot el text.
Circular: L'eix temàtic apareix tant en l'obertura com en el tancament del text.

Estructura Textual

Consisteix en la distinció de les parts del text, la seva definició i el seu significat.

La Modalització

És el conjunt de marques lingüístiques amb què l'emissor manifesta la seva actitud o posició envers allò que diu i a qui ho diu. Aquesta es fa més evident en textos subjectius, mentre que en els objectius tendeix a minimitzar-se.

Procediments d'Impersonalitat

Mecanismes utilitzats per ocultar o generalitzar l'agent de l'acció:

Construccions impersonals reflexes: S'observa un augment de les temperatures.
Construccions amb subjecte molt genèric: La gent...
Construccions esdevenimentals: Centrades en successos, no en accions (Ex: Cal contrastar...).
Construccions en infinitiu: Contaminar augmentarà les temperatures.
Construccions amb verbs modals: Sembla que...
Oracions passives: Donen la sensació que no hi ha subjecte lògic.
Interpretació impersonal d'un verb: Forma personal amb subjecte elidit.

Elements Modalitzadors

Lèxic valoratiu: Adjectius (El partit va ser penós), substantius, adverbis (mostren certesa, evidència...).
Verbs modals: Creure, pensar, suposar...
Derivació de paraules: Ús de prefixos i sufixos.
Recursos prosòdics: Entonacions especials (escrites amb signes com !!). Moltes de les modalitats oracionals tenen un caràcter modalitzador.
Elements de la posició de l'emissor: Interjeccions.
Signes de puntuació: Parèntesis (per a donar més informació), cometes, punts suspensius...
Figures retòriques: Interrogació retòrica, ironia...

Tipus de Discurs

Discurs Narrativitzat: El locutor esmenta l'acte verbal de l'enunciador (especificat o no el contingut). No presenta polifonia.
Discurs Transposat: El locutor introdueix i adapta les paraules dels enunciadors (estil indirecte).
Discurs Reportat: Inclou diàlegs, citacions i peus de pàgina (estil directe).