Proves diagnòstiques: Ecografia, Endoscòpia, Radiografia i més

Proves diagnòstiques: Una guia completa

Ecografia: Registra l’eco de les ones per visualitzar òrgans interns. Pot ser difícil de visualitzar.

Endoscòpia: Exploració de cavitats o conductes interns amb un endoscopi. Hi ha diversos tipus. S’introdueix un tub amb una càmera a través d’un orifici natural o una incisió quirúrgica. S’utilitza en pacients amb càncer, malalties de l’esòfag, estómac, duodè. Pot causar dolor, molèsties, irritació.

Radiografia simple: Tècnica que consisteix en sotmetre un cos a l’acció de raigs X. Els raigs X penetren la matèria tova i s’obté una imatge en escala de grisos. Cal estar immòbil i no es pot anar acompanyat, només en ocasions especials i amb protecció. Els raigs X són nocius per a la salut.

Radiografia per contrast: Funciona igual que la simple amb la diferència que s’usa una pantalla de fosforescència i un medi o substància de contrast. El contrast se subministra en forma d’enema, injecció... per obtenir imatges dels òrgans buits. Cal estar immòbil i no es pot anar acompanyat, només en ocasions especials i amb protecció. El contrast pot causar al·lèrgies, sensació de calor en el punt d’injecció...

TAC (Tomografia Axial Computada): Procediment d’exploració radiogràfica basat en raigs X. S'obtenen imatges de talls transversals o fins i tot imatges tridimensionals. El pacient es col·loca en un gran anell que conté raigs X. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar. S’usa en tumors, infarts, malalties degeneratives... Hi ha una petita possibilitat de càncer o dany conjuntiu.

Angiografia: Estudi dels vasos sanguinis que no són visibles mitjançant la radiologia convencional.

Dues fases:

• Primera: Introduir el mitjà de contrast que permetrà que les venes o artèries siguin visibles.
• Segona: Prendre les radiografies.

S'utilitza per malformacions arteriovenoses, aneurismes... Pot causar dolor de pit lleu, inflor de la zona del catèter, al·lèrgia al contrast...

Gammagrafia: Consisteix en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar. Se subministra el radiofàrmac i després d’unes hores se sotmet el pacient a la prova. S’utilitza per visualitzar parts concretes. Pot causar reaccions al·lèrgiques, dolor en la zona de la sonda...

RMN (Ressonància Magnètica Nuclear): Prova mèdica que s’usa per visualitzar l’estructura interna i el funcionament del cos. Utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d’hidrogen. S’utilitza sobretot en neurologia, aparell musculoesquelètic, sistema cardiovascular i detecció o seguiment de càncers. Pot causar claustrofòbia.

Electrocardiografia: Enregistrament transtoràcic de l’activitat elèctrica del cor a través del temps. Dura uns 5-10 minuts mitjançant elèctrodes enganxats al pit que mostren en una màquina els moviments del cor. S’utilitza per diagnosticar problemes cardíacs. Pot causar erupcions on es connecten els elèctrodes.

Electroencefalografia: Exploració que es basa en l’enregistrament de l’activitat bioelèctrica cerebral en condicions de repòs. Es col·loquen elèctrodes al cap, tenen un cable que acaba en un oscil·loscopi que registra les senyals elèctriques. S’usa en l’epilèpsia, encefalopaties, coma... Pot causar molèsties al cap pels elèctrodes.

Biòpsia: Extracció i examen d’un òrgan o fragment de teixit d’un cos viu. Intervenció quirúrgica en què es genera una petita o gran ferida per extreure la mostra de teixit o òrgan. S’utilitza amb la finalitat de confirmar o descartar una malaltia o determinar-la. Pot causar infeccions, hemorràgies...

Citologia aspirativa: Prova diagnòstica on s’examinen cèl·lules d’una part del cos en concret. Es fa una punció i aspiració en la zona a examinar i s’envia a laboratori. S’utilitza en lesions tumorals. Pot causar hematomes, sagnat.