Proves de l'Evolució i Conceptes Clau de Genètica de Poblacions

Proves de l'Evolució

L'evolució biològica és un procés fonamental que explica la diversitat de la vida a la Terra. Diverses disciplines científiques aporten evidències sòlides que recolzen aquesta teoria. A continuació, es detallen les principals proves:

Proves Taxonòmiques

L'explicació dels diversos nivells de semblança entre les espècies queda més ben explicada per un procés evolutiu que per una creació independent de cada espècie. Formes intermèdies, com l'ornitorrinc, queden més ben explicades per un procés d'evolució dels rèptils fins als mamífers.

Proves Biogeogràfiques

Es basen en la distribució geogràfica de les espècies. Com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la seva flora i la seva fauna. Aquesta distribució única és un fort indicador de l'evolució i l'adaptació local.

Proves Paleontològiques

Es basen en l'estudi dels fòssils. En el registre fòssil es pot observar, des de les èpoques més antigues a les més modernes, un augment de la diversitat i de la complexitat de les formes de vida.

Proves Anatòmiques

Es tracta de comparar òrgans entre diferents espècies. Aquests òrgans es classifiquen en:

• Òrgans Homòlegs

  Mateix origen embriològic i estructura interna, però amb forma i funció que poden ser diferents. Són resultat de l'evolució divergent.

• Òrgans Anàlegs

  Malgrat tenir un origen embriològic i estructura interna diferent, fan la mateixa funció. Per exemple: les ales d'un insecte i les d'un ocell. La similitud és deguda a una evolució convergent.

• Òrgans Vestigials

  Són òrgans superflus, sense funció específica i l'extirpació dels quals no comporta una disminució d'aptitud en l'individu. Són restes d'estructures que van ser funcionals en avantpassats.

Proves Embriològiques

S'han descobert similituds entre els embrions de diferents tipus d'éssers vius. Això s'explica millor acceptant que tenen avantpassats comuns.

Proves Bioquímiques

Es basen en l'estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. S'ha constatat que, com més semblança morfològica hi ha entre dos organismes, més coincidència hi ha entre els tipus de molècules que els constitueixen. Actualment, els mètodes més utilitzats per comparar organismes són les seqüències de nucleòtids de l'ADN nuclear, de l'ADN mitocondrial i de la seqüència d'aminoàcids de les proteïnes.

Proves Serològiques

Es basen en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes. Hi ha un major grau d'aglutinació si l'espècie és molt diferent i un menor grau si és més propera, indicant relacions evolutives.

Genètica de Poblacions

La genètica de poblacions és la part de la genètica que estudia les poblacions d'una espècie des del punt de vista de les manifestacions fenotípiques, els canvis en la variabilitat i l'intercanvi de gens. La Llei de Hardy-Weinberg és la fórmula matemàtica que mostra l'equilibri entre la freqüència gènica i la freqüència genotípica en una població ideal.