Psique revivida pel petó d'Eros: Anàlisi de l'obra de Cànova

Descripció formal

Les línies compositives conformen una aspa i podem observar que el centre són els caps de dues persones, amb la posició dels braços formant un cercle. Són dos cossos, un masculí i un femení, enllaçats.

La dona està tombada sobre una mena de llençol i Eros s'inclina amb l'actitud de donar-li un petó a Psique.

És un grup escultòric que es pot veure des de diferents punts de vista, amb un focus clar en el petó. Està fet en marbre polit i tractat amb àcid. Amb aquestes dues figures de joves, l'autor ens mostra l'ideal de bellesa de l'època, tant femenina com masculina.

Temàtica

L'obra està basada en el mite clàssic de L'ase d'or (d'Apuleu). Segons aquesta llegenda, el personatge masculí és Eros (Cupido), déu de l'amor. Eros estava enamorat de la princesa Psique (filla d'un rei d'Àsia); ell li va construir un palau i la visitava cada nit.

Psique també s'havia enamorat d'ell, però no sabia qui era, ja que només arribava de nit.

Una nit ella, que era molt curiosa, va voler esbrinar la seva identitat i li va caure a Eros una gota d'oli de la làmpada amb la qual l'estava il·luminant. Ell va fugir; llavors, ella va demanar ajuda a Venus. Aquesta li va posar a Psique tres condicions: havia de baixar al regne d'Hades, on vivia Proserpina, per recuperar un atuell. Curiosa, va ser castigada amb un somni tan profund que només va despertar quan Eros la va besar.

L'escultura representa aquest moment precís. L'obra va ser encarregada per Lord Cawdor, un aristòcrata anglès. Va ser confiscada per les tropes de Napoleó i traslladada a París, raó per la qual actualment forma part de la col·lecció del Museu del Louvre.

Models i influències

El model principal és l'escultura grega i romana que Cànova va poder estudiar a les col·leccions de Roma i Nàpols. L'estil s'oposa a la superficialitat i als excessos decoratius del Rococó.

Antonio Cànova va ser l'escultor més important del neoclassicisme i va influir en una colla d'estudiants pensionats a Roma, entre els quals hi havia el català Damià Campeny. També va influir en l'escultor Antoni Solà.