Queixes dels colons americans del stamp act

RVAl maig de 1789, es reuneixen al Palau de Versalles dels Estats Generals. (1789) El Tercer Estat va demanar el vot per persona i no per estament: era l'única manera que es pogués aprovar l'impost sobre la terra. Però la seva proposta no va ser acceptada. I ells van decidir trencar les regles de joc. Tensa. El rei havia envoltat amb tropes el Palau de Versalles i els representants de la noblesa i el clergat li pressionaven per els fes entrar i dissoldre l'Assemblea Nacional. Davant aquesta amenaça de dissolució de l'Assemblea Nacional, els artesans, jornalers, comerciants i burgesos de París van assaltar la Bastilla. Era el 14 de juliol de 1789. Recordem que el Palau de la Bastilla era utilitzat com a presó per a presos polítics, el que l'havia convertit en símbol de l'absolutisme. El rei va haver de cedir i va dissoldre les tropes que envoltaven Versalles. De fet es van dissoldre els Estats Generals i l'Assemblea Nacional va quedar com la legítima representant de França. Una part dels representants de l'aristocràcia i el clergat es va integrar en ella.MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792): Abolició dels drets feudals: eliminació dels estaments.  Declaració de Drets de l'Home i de l'Ciutadà, que establia una sèrie de drets universals. Tenia com a antecedent la Declaració de Virgínia, feta pels colons nord-americans durant el procés que els va portar a la independència.  Aprovació de la Constitució de 1791, que recollia els principis bàsics de l'liberalisme: sobirania nacional, divisió de poders, etc. Sufragi censatari.  Reformes econòmiques basades en la doctrina liberal: llibertat d'indústria i comerç, unificació d'impostos, abolició de l'esclavitud, prohibició de les vagues i sindicats, etc. Els diputats que s'asseien a l'Assemblea Nacional es van dividir aviat en diversos grups:  A la "dreta", es van situar els partidaris de la monarquia absoluta. Aquest grup comptava amb el suport del rei, de la noblesa, de l'alt clergat i de molts pagesos católicos. A l ' "esquerra", els reformistes. Dins d'ells, els grups més importants eren: o Els girondins, representants de la burgesia més moderada. Principal líder: Brissot o Els jacobins, que es recolzaven en les classes urbanes més radicals (els "sans culottes"). Els seus líders més destacats van ser Danton i Robespierre.