Quiasme optic
SENTIT DE LA VISTA
a) Membranes
Túnica fibrosa externa: te una part anterior i una posterior.
Escleròtica: part exterior. Capa blanca, rígida i forta. És una capa protectora.
Còrnia: part anterior de l’escleròtica. És transparent i molt curvada. Funció: deixa passar els raig de llum i els concentra cap a la retina.
Túnica vascular:
Coroides: membrana negra i vascularitzada que conté els vasos sanguinis que irriguen la retina.
Cos ciliar: on s’incideixen els músculs ciliars.
Iris: part pigmentada dels ulls. Funció: conté els músculs que contreuen i dilaten la pupil·la.
Túnica nerviosa:
Retina: capa més interna que es fixa al cos ciliar per davant i al nervi óptic per darrere. Conté els receptors dels estímuls visuals:
Cons: distingeixen colors.
Bastons: distingeixen blanc, negre i alguns matisos de gris.
Dins de la retina hi ha el dis òptic, d’on parteux el nervi òptic-> punt cec.
b) Espais
Camara anterior: entre còrnia i iris.
Humor aquós: líquid que hi ha entre els dos.
Càmara posterior: entre còrnia i cristal·lí.
Càmara vítria: entre cristal·lí i retina. Substància gelatinosa que es diu humor vitri.
c) Cristal·lí: Lent convergent. Feta de fibres elàstiques i transparents, això fa que es pugui acomodar, és a dir, s’estira. La variació de la curvatura del cristal·lí depèn del múscul ciliar.
d) Òrgans auxiliars
Músculs
Extrínsecs: estan fora de l’ull. Mouen els ulls. S’incereixen a l’escleròtica. Hi han 6 músculs extrínsecs per cada ull.
Intrínsecs: estan dintre de l’ull.
Múscul ciliar: uneix el cristal·lí amb el cos ciliar. Funció: acomodació del cristal·lí.
Múscul de la pupil·la: fan que la pupil·la és dilati o es contregui segons si hi ha llum o no.
Fisiologia: Els raigs de llum (ones electromagnètiques) travessen la còrnia, l’humor aquós i entren per l’orifici de la pupil·la. Els raigs arriben al cristal·lí, que els enfoque tots a la superfície de la retina perque aquesta percebi una imatge clara. A l’interior de la coroide els raigs de llum travessen l’humor vitri i arriben a la retina. Allà són detectats per les cèl·lules fotoreceptores, que converteixen cada unitat de llum i color en un estímul nerviós. Aquest impuls nerviós es condueix al llarg del nervi òptic fins al lòbul occipital, on s’elabora l’estímul, es forma una imatge completa i se li dóna un significat.