El Racionalisme i René Descartes: Pare de la Filosofia Moderna

A. El Racionalisme

Amb la Revolució Científica que es produeix entre Copèrnic, Galileu i Newton, coincideix paral·lelament una revolució en la filosofia i en el pensament: el Racionalisme. Aquest corrent sosté que l'origen i el límit del coneixement humà és la raó. Per això, la seva característica principal és l'innatisme: hi ha idees i principis que són independents de l'experiència i constitueixen l'essència de la raó.

Amb Descartes neix una nova filosofia que seguiran Leibniz i Spinoza, i que més tard contradiran els empiristes.

B. René Descartes

1. Biografia

René Descartes (1596-1650) va néixer a La Haye, una petita ciutat de la Bretanya francesa, en el si d'una família de la petita noblesa molt privilegiada. Va estudiar a la prestigiosa escola jesuïta de La Flèche, on va rebre una formació humanística i científica dins de la tradició escolàstica. Més tard, es va llicenciar en Dret i, com que no tenia problemes econòmics, va poder continuar dedicant-se als seus estudis. Va viure en diferents països d'Europa (Anglaterra, França, Itàlia, etc.).

Quan el 1633 Galileu va ser condemnat per la Inquisició, Descartes —que també era partidari de l'heliocentrisme— va pensar a cremar la seva obra titulada Tractat del món. Finalment, no ho va fer i va decidir publicar tres extractes de la seva obra científica, acompanyats d'un prefaci que esdevindria el més famós i que és considerat el moment d'inici de la Filosofia Moderna:

• Discurs del mètode (1637).
• Les meditacions metafísiques (1641): Després de sotmetre-les a l'examen de diferents savis, tracta sobre la demostració de l'existència de Déu i la distinció entre l'ànima i el cos humà. Inicialment, l'obra va aparèixer en llatí per buscar la protecció dels teòlegs, i el 1647 la va publicar en francès per al gran públic.

El 1649 es va instal·lar a Estocolm, convidat per la reina Cristina de Suècia, a qui donava diàriament lliçons de filosofia a les 5 del matí. Tanmateix, la duresa del clima nòrdic li va provocar una pneumònia i va morir un any després, el 1650.

Descartes és considerat el pare de la filosofia moderna per la seva influència en tota la filosofia posterior. A més, és el creador de la geometria analítica i l'òptica.

Malgrat que l'Església catòlica romana, a la qual Descartes es va mantenir sotmès, va afegir les seves obres a l'Índex de llibres prohibits, i quan les seves restes mortals van arribar a París, també es va prohibir pronunciar un elogi públic del difunt.