La Radicalització Política i Social: El Preàmbul de la Guerra Civil Espanyola
Preàmbul de la Guerra Civil Espanyola
Els militars que volien dur a terme el cop d’estat justificaven la seva acció dient: “Hem de salvar Espanya d'una dictadura comunista”. De fet, alguns sectors, especialment els sindicalistes d'esquerra, desitjaven que Espanya seguís el model de la URSS i estaven més pendents del que dictava Moscou que del que decidia Madrid.
Els governs del Front Popular (Febrer 1936)
Amb la victòria del Front Popular el febrer del 1936, es va restablir el Govern de la Generalitat i Lluís Companys va sortir de la presó. No obstant això, durant aquest període, hi va haver molts desordres públics a tot Espanya, manifestats en tres àmbits principals:
- Hi havia molta violència, sobretot al camp andalús, a causa de la voluntat dels jornalers d'ocupar les terres.
- Atacs a edificis religiosos.
- Enfrontaments i atemptats entre grups d'extrema dreta i d'extrema esquerra. Les dues víctimes més importants d’aquests atemptats van ser l’oficial de l’exèrcit José del Castillo (assassinat per l'extrema dreta) i José Calvo Sotelo (assassinat per l'extrema esquerra).
La radicalització social i política
Grups d'Extrema Dreta
La Falange Española i de les JONS
La Falange Española va ser fundada per José Antonio Primo de Rivera. Posteriorment, s'hi va ajuntar el partit de les J.O.N.S. (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista), fundat per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma. La unió d'aquests dos grups va donar lloc a la Falange Española y de las JONS.
Els Requetès
Eren carlins armats i uniformats, disposats a anar a la guerra, concentrats principalment a Navarra.
Grups d'Esquerra
- El sector del PSOE liderat per Francisco Largo Caballero (enfrontat a l’altre sector, liderat per Indalecio Prieto).
- La FAI (Federació Anarquista Ibèrica) i un sector de la CNT (Confederació Nacional del Treball).
Nous Partits a Catalunya (1935-1936)
A Catalunya, entre els anys 1935 i 1936, van néixer dos nous partits polítics fundats per membres decebuts del PSOE i de la USC (Unió Socialista de Catalunya). Aquests militants consideraven que els seus partits s'havien aburgesat i se'n van anar. A causa d'això, van fundar:
- P.O.U.M. (Partit Obrer d'Unificació Marxista)
- P.S.U.C. (Partit Socialista Unificat de Catalunya)
Aquests partits representaven una renovació del socialisme català.
A tota Espanya, la radicalització social era extrema, fins i tot entre veïns, pel sol fet de tenir pensaments polítics diferents. Aquesta tensió sovint acabava en assassinats.
L'Exèrcit espanyol també estava profundament dividit entre republicans i antirepublicans, preparant l'escenari per al conflicte imminent.