Ramon Llull i les Cròniques: Inicis del Català

Ramon Llull: Inicis de la Literatura Catalana

Les primeres manifestacions literàries en català es deuen a Ramon Llull (Mallorca, 1232/35-1316). Un dels primers autors que va utilitzar una llengua neollatina, el català, va deixar una obra extensa de 234 títols. També va escriure en llatí, perquè era la llengua internacional de cultura; en àrab, amb la finalitat de ser entès pels infidels al cristianisme; i, finalment, en provençal, llengua amb què va compondre la major part de la seva producció poètica.

Obres de Ramon Llull

• Llibre d'Evast e Blaquerna (1278 i 1294): primera obra escrita en llengua neollatina que descriu les formes de vida de la burgesia en un context de crisi del cristianisme.
• El Llibre de les bèsties: estil simple amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix.
• El Llibre d'Amic e Amat: conté una metàfora moral per ser llegida cada dia de l'any.
• El Llibre de l'ordre de cavalleria (1276): el manual del cavaller cristià.

La Prosa Historiogràfica: Les Quatre Grans Cròniques

Gairebé sempre de caràcter bèl·lic, tenien com a finalitat fer propaganda de les actuacions polítiques dels reis catalans i contenen un marcat to heroic i una clara intenció patriòtica. El tret més remarcable de les quatre cròniques catalanes és el seu valor literari, lingüístic i històric, ja que, sobretot, narren fets contemporanis als autors, basats en l'experiència viscuda, a diferència de les cròniques d'altres literatures, que relaten esdeveniments de segles llunyans.

• La Crònica de Jaume I, o Llibre dels fets: crònica més antiga. Narra de forma autobiogràfica la vida i les gestes més importants del rei, sobretot les conquestes de Mallorca (1229) i València (1245).
• Crònica de Bernat Desclot, o Llibre del rei En Pere: el protagonista és Pere II el Gran, el regnat del qual és descrit amb detall i rigor històric. Tracta dos temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
• La Crònica de Ramon Muntaner: és considerada la millor i la més emocionant de totes quatre. Iniciada el 1325, abasta des de l'engendrament de Jaume I (1208) fins a la coronació d'Alfons el Benigne. Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra, però, sobretot, posa èmfasi en les empreses militars dels reis catalans, com l'expedició a l'Orient capitanejada per Roger de Flor, en què els catalans van annexionar a la corona els comtats d'Atenes i Neopàtria. Pensada per ser llegida en veu alta, el seu estil es caracteritza per l'ús de procediments joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.
• Crònica de Pere el Cerimoniós: va ser escrita entre el 1349 i el 1385 com a justificació del seu regnat. Narra la incorporació del regne de Mallorca i la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.

Altres Obres Rellevants

• Lo Crestià: obra que havia de comprendre 13 llibres, però només en va redactar 4.
• Bernat Metge: introductor de les idees humanístiques a Catalunya.
• Tirant lo Blanc de Joanot Martorell: novel·la total, ja que desenvolupa tots els temes que caracteritzen el gènere: cavalleresc, històric, social, eròtic, psicològic.